Lc 1, 26-38
L’evangeli que acabem d’escoltar s’emmarca en la infància de Jesús en
l’evangeli de Lluc. Evangelis de la infància de Jesús que tenen un caràcter
molt més teològic que no pas històric. Que volen transmetre un missatge
important a través d’un relat explicat en forma d’història. Hi compten molt els
símbols, les paraules. Ens cal, per comprendre’l bé, anar al fons, intentar
descobrir al darrera de les paraules el missatge que l’evangelista ens vol
donar.
Em voldria fixar especialment en algunes de les frases. La primera, la
salutació de l’àngel: “Déu te guard,
plena de gràcia, el Senyor és amb tu”.
Ja des d’abans de néixer Jesús l’evangelista ens anuncia el que Jesús
significarà per a la humanitat. En Jesús Déu s’apropa de nosaltres, Déu
comparteix la condició humana. En l’evangeli de Mateu, l’àngel diu a Josep el
nom que ha de posar a l’infant: “Emmanuel,
Déu-amb-nosaltres”.
Aquest Déu que és amb Maria, que és amb nosaltres, és el Déu que Jesús
ens revelarà com a Pare. Un Déu tan proper és una invitació a ser propers, a no
allunyar-nos dels nostres germans i germanes, a no crear divisions per
qualsevol motiu, ni de religió, ni de cultura, ni de política, ni de raça. Ser
proper d’aquell que no conec de res però que em necessita, tal com va fer el
bon samarità.
La segona frase és: “No tinguis
por, Maria” El mateix que Jesús ressuscitat dirà als seus deixebles: “No tingueu por”. El mateix que avui ens
diu a nosaltres. És sense por com Maria viurà des d’aquell dia fins a la creu.
És sense por com Jesús ens demana de viure. No es tracta de la por que podem
tenir en un moment determinat per alguna amenaça, és la por profunda de qui no
espera res de la vida, de qui no troba cap sentit a l’existència. La invitació
de l’àngel, la invitació de Jesús és a fer confiança. Vivint en aquesta
confiança la por deixarà lloc al testimoniatge valent, el que va donar Maria,
el que van donar els primers cristians.
La tercera frase és “Sóc l’esclava
del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. Que la paraula de
Déu es converteixi en vida. La vida de Maria va ser una paraula de Déu, no una
paraula escrita en un paper sinó una paraula viva. Deixant-se conduir per
l’Esperit de Déu, Maria va fer que Déu pogués parlar a través d’ella, de la
seva vida senzilla, de la seva fe profunda, de la seva maternitat, del seu
servei a Elisabet, de la seva mediació a les noces de Canà...
Fer de la nostra vida paraula de Déu és possible. No cal ser herois ni
sants. Cada vegada que fem un gest, per més senzill que sigui, que sigui un
gest d’amor, som paraula de Déu. Paraula viva de Déu, paraula d’amor.
Escoltar el que normalment diem “paraula de Déu”, és a dir la Bíblia,
l’evangeli, seria estèril si no esdevé vida. Les paraules, les frases que
llegim o que escoltem, són lletra morta si no som capaços de convertir-les en
vida.
Aquest és l’exemple que hem rebut de Maria. En la seva maternitat, la
Paraula de Déu es va fer home en Jesús. També nosaltres podem donar a llum aquest
Déu fet home si a través nostre deixem passat la paraula de Déu, a través
nostre es compleixi aquesta paraula.
Germanes, germans, en aquesta festa de Maria,
mirem-la i preguem-li que intercedeixi per nosaltres, per seguir el seu Fill
Jesús com ella va fer.
