Nadal 2013
Un dels
regals que l’any 2013 ens ha donat és l’elecció de Francesc com a bisbe de Roma.
Tant per als catòlics com per al món en general, la seva manera de fer, la seva
manera de parlar han estat com un aire fresc que ens conforta.
Fa pocs
dies un periodista li preguntava què era per a ell Nadal, i Francesc ho va
resumir dient: “Per a mi Nadal és
esperança i tendresa...”
Rabindranath
Tagore té una frase que diu: “Cada vegada
que un infant neix, significa que Déu no ha perdut l’esperança en la humanitat”
Els infants
ens parlen d’esperança: tenen tota una vida davant d’ells, i tenim l’esperança
que aquesta vida valdrà la pena.
Els infants
ens parlen de tendresa: Quan veiem un nen petit com el nen Jesús, hi contemplem
tendresa. En els infants la tendresa és espontània, no s’han d’esforçar per ser
tendres.
De quina
manera aconseguirem que tota aquesta tendresa tingui esperança? Som nosaltres, els
adults, els qui hem de fer que aquesta tendresa no es malmeti, que el món que
trobin sigui un món d’esperança. Ho hem de fer pels nostres infants, però també
pels infants de Síria, de l’Àfrica, de l’Àsia
i d’Amèrica.
Jesús va
néixer en un món on molts havien perdut l’esperança. Va plantar la seva tenda enmig
de les nostres i amb la seva vida ens va omplir d’esperança. En cada trobada de
Jesús amb algú hi ha tendresa i esperança. La tendresa de l’infant Jesús no
desapareix quan es fa gran. Tots els que es trobaven amb Jesús sortien amb més
esperança de viure.
De quina
manera cada un de nosaltres podem ser també instruments de tendresa i d’esperança? Francesc, quan va començar el seu ministeri,
el 19 de març, ens va donar uns consells ben evangèlics.
Deia en
primer lloc que havíem de ser guardians de la creació, de la natura, del nostre
entorn. Hem de ser respectuosos amb el planeta terra en el que vivim i en el
que han de viure els infants.
En segon
lloc deia que hem de preocupar-nos dels altres. I concretava. Preocupar-nos sobretot
dels nens, dels ancians i de les persones fràgils.
Dins la família
preocupar-nos els uns dels altres: preocupar-nos de la parella, preocupar-nos dels
fills, i quan els fills es fan grans, s’han de preocupar dels pares. Preocupar-se
també dels amics, tenir-ne cura.
I
finalment, i molt important, preocupar-nos de nosaltres mateixos, vigilant que
del nostre cor neixin bones intencions.
I tot això,
acabava dient, cal fer-ho amb bondat i tendresa.
Hem
d’aprendre a tenir tendresa. A vegades hi ha persones que fan molt pels altres,
però els manca aquesta tendresa que fa que l’amor sigui més amor. Un somriure,
una abraçada, fan que l’amor sigui més càlid.
A vegades,
sobretot els homes, hem posat al damunt de tot qualitats com la força, el
coratge, el treball, i sembla que aquestes són les qualitats que hem de
transmetre als fills, sobretot als nois.
L’infant Jesús ens diu que la tendresa l’hem
d’intentar conservar tota la vida, que no és una cosa d’infants ni de dones.
Tots hem d’intentar ser tendres com els infants.
L’infant
Jesús ens diu que si vivim com ell va viure, l’esperança creixerà al nostre
voltant, i farem un món nou per als infants, on hi regni la bondat.
Les festes
de Nadal, si les vivim amb aquest esperit, no seran festes que fem per
tradició, on a vegades hi regna la hipocresia i el quedar bé, seran festes de
tendresa i esperança. Aprofitem-les per curar ferides, per perdonar-nos
mútuament. Que siguin ocasió per donar-nos la mà, abraçar-nos i preocupar-nos
més els uns dels altres.
Que l’eucaristia que celebrem sigui avui més que mai aquesta taula on
tothom hi té lloc, sagrament de la taula del Regne que Jesús ens va anunciar i
en el que estem compromesos des del Baptisme.
