3 diumenge Advent any A
El
tercer diumenge d’Advent ha estat anomenat tradicionalment diumenge de l’alegria.
Se’ns avança l’alegria que apareixerà amb esplendor el dia de Nadal.
Tots
sabem, però, que l’alegria és ambivalent. Pot ser una alegria que amaga grans
tristors, pot ser una alegria molt efímera i que genera grans frustracions.
Quina és l’alegria que Jesús ens vol revelar?
L’alegria que l’acompanyava fins i tot en els moments de tristesa, de
persecució, d’incomprensió.
Ho hem
escoltat a l’evangeli: és l’alegria que sorgeix en veure que els altres estan
alegres perquè la vida se’ls ha tornat menys feixuga. L’alegria del cec que
recobra la vista, del pobre que pot sortir de la indigència, del malalt que
retroba la salut, del leprós que és purificat... L’alegria de l’altre és
l’alegria de Jesús.
Per
això, quan els deixebles de Joan Baptista van a preguntar a Jesús si és o no és
el Messies, ell respon no amb un gran discurs religiós, ni polític, com potser
s’esperaven. Jesús respon amb els fets, aquells fets que són bona notícia per
aquells que estaven desesperats en la seva situació.
Segurament
Joan Baptista dubta de Jesús, els seus deixebles també, perquè esperen un
Messies que actuï amb força i poder contra els romans, contra les autoritats
religioses, un Messies que porti el judici rigorós de Déu cap a aquells que no
l’obeeixen. I en canvi, el messianisme de Jesús passa per aquesta bona notícia
que obre camins d’esperança als qui l’han perdut, passa per guarir ferides i
acompanyar.
I
nosaltres, quina és la font de la nostra alegria? Tenim experiències d’estar
alegres perquè hem col·laborat a l’alegria de l’altre? O tenim només
experiències d’alegries que comencen i acaben en nosaltres?
Amb
tot això no vull dir que aquestes petites alegries que tenim per petits gustos
o aficions no ens les puguem permetre. Però sense oblidar que l’alegria, si és
compartida, és més alegria. I que l’alegria no pot tenir com a conseqüència fer
mal. Ni mal als altres ni mal a nosaltres mateixos. Passar-ho bé a costa de
maltractar algú o de maltractar-nos a nosaltres mateixos, no pot ser el nostre
criteri per buscar l’alegria.
La
resposta de Jesús als deixebles de Joan Baptista és una resposta dels fets i no
de les paraules. Jesús posava al davant els fets. I les paraules sempre eren
coherents amb els seus fets.
Nosaltres,
seguidors de Jesús, podem dir el mateix? Si ens vinguessin a preguntar si som
nosaltres els seguidors de Jesús o se n’han d’esperar uns altres, quina
resposta donaríem? Podríem dir, com Jesús, que veiessin el que passa al nostre
voltant? Trobarien malalts guarits, pobres que són ajudats, persones soles que
són acompanyades? Descobririen al voltant nostre gestos de solidaritat de
fraternitat? O només trobarien paraules, declaracions, bones intencions?
Avui
és la Marató de TV3. Aquest esdeveniment que en podríem anomenar profà, és ben
coherent amb el missatge que Jesús ens ha donat. Al voltant d’aquesta Marató hi
ha solidaritat, alegria, malalts que són guarits, esperança per a molts. Ha de
formar part del nostre Advent, semblantment al recapte d’aliments de fa uns
dies.
Nadal és a prop. Nadal pot
ser ocasió per fer gestos. Gestos de reconciliació, gestos de solidaritat,
gestos d’acompanyament. No com un deure o una obligació, sinó per cercar
l’alegria, aquesta alegria compartida que Jesús va viure i que nosaltres també
podem viure.