Pasqua 2017
Ac 10, 34a. 37-43
Ac 10, 34a. 37-43
El dijous sant Pere va intentar seguir Jesús, i
va fracassar. Ell que amb l’espasa va ferir el criat del gran sacerdot, al cap
d’unes hores, quan ha de comprometre’s, nega conèixer Jesús. Les paraules de
Pere a la primera lectura ens mostren bé com l’experiència pasqual transforma
la seva vida i la dels altres deixebles. Aquell a qui havien seguit, a qui
admiraven perquè va passar fent el bé, va ser condemnat com un delinqüent. Aquesta
mort va deixar els deixebles desorientats, amb por, sense comprendre res.
L’experiència de Pasqua fa que la por desaparegui
i que els ulls se’ls obrin. No només valia la pena haver seguit Jesús. A partir
d’ara calia ser-ne testimoni.
Un testimoniatge que comença per seguir Jesús en
els fets. De passar també per la vida fent el bé, com ell. Pasqua ens ha de
transformar de tal manera que siguem capaços d’anar a l’encontre de tots
aquells i aquelles que estan més mancats d’amor i d’esperança. Donar llum a
aquells que viuen en les perifèries de la humanitat, aquells que no compten,
que són exclosos o discriminats. Ajudar els infants i joves a créixer com a
persones, a que trobin una societat amable que els aculli.
Per fer-ho potser ens cal renunciar
individualment i col·lectiva a un cert nivell de vida, de consum, per tal que
les desigualtats, en comptes d’accentuar-se disminueixin.
Sí, celebrar Pasqua també és
això. Baixar allà on es viu la passió del món per encendre llums de vida i d’amor.
No quedar-nos dins dels murs dels nostres castells, en el nostre egoisme, en el
nostre benestar, tancant els ulls i les oïdes al que hi ha més enllà. Obrir
portes i finestres a la nostra vida personal, també a la vida de l’Església per
estar al costat, colze amb colze, de la humanitat sencera, sigui catòlica o no,
cristiana o no, creient o no. Fer nostre el missatge que des del principi ens
ha donat Francesc en el seu ministeri. Escoltem les seves paraules de l’encíclica
“L’alegria de l’evangeli”: “És vital que
avui l'Església surti a anunciar l'Evangeli a tothom, arreu, en totes les
ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. L'alegria de l'Evangeli és
per a tot el poble, no pot excloure ningú. L'Església que surt és la comunitat
de deixebles missioners que s'involucren, que acompanyen, que fructifiquen i
festegen. Que sap avançar-se, prendre la
iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar als
encreuaments dels camins per invitar els exclosos. Viu un desig inesgotable de
brindar misericòrdia, fruit d'haver experimentat la infinita misericòrdia del
Pare i la seva força difusiva. Com a conseqüència, l’Església sap
«involucrar-se». Jesús va rentar els peus als seus deixebles. El Senyor
s'involucra i involucra els seus, posant-se de genolls davant els altres per rentar-los.
Però després diu als deixebles: «Sereu feliços si feu això» (Jn 13,17). La
comunitat evangelitzadora es fica amb obres i gestos en la vida quotidiana dels
altres, escurça distàncies, baixa fins a la humiliació si cal, i assumeix la
vida humana, tocant la carn sofrent de Crist al poble.”
Francesc contínuament ens crida a sortir, a no
quedar-nos tancats, que és precisament el missatge pasqual. No ens hem de
quedar en el sepulcre buit, hem d’anar als encreuaments dels camins, i oferir
la bona notícia de Jesús que és una bona notícia de misericòrdia, no de
superioritat ni de proselitisme. Anunciar pertot arreu que Déu és Amor, és a
dir, que el sentit de l’existència i de la vida és l’Amor, un amor que
concretem en l’amor amb què Jesús va estimar: amor generós i gratuït, sense
fronteres, un amor que és servei, perdó, tendresa, acolliment, proximitat,
fraternitat.
Germanes, germans, l’eucaristia és el sagrament
pasqual, el diumenge és el dia pasqual. Cada diumenge, quan celebrem
l’eucaristia, celebrem Pasqua. L’aliment que compartim és per a nosaltres força
per tal que el nostre testimoni sigui més valent, alegre i contagiós, i que passem fent el bé com Jesús
va fer.