divendres, 7 d’abril de 2017

Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?

Diumenge de Rams any A
Mt 26,14 - 27,66
La festa d’avui, portal de la Setmana Santa, ens parla en primer lloc d’una història humana, la història humana de Jesús. Una història al costat de totes les històries humanes, també de les nostres.
Història d’èxit, la de l’entrada de Jerusalem, història d’aparent fracàs, la de la creu. Com tantes històries humanes, també les nostres, on experimentem l’èxit i el fracàs, la joia i la tristor, la vida i la mort.
Qualsevol dia, si llegim el que passa al voltant nostre, hi llegim malauradament, i de manera destacada, històries de mort.  
Síria, Turquia, Grècia, mediterrani...  quantes morts aparentment innecessàries. Accidents, ofegats al mar, històries de violència, d’egoisme, malalties difícils d’aturar...
Però sense anar tan lluny, morts de gènere que ens colpeixen ben sovint. I després, morts que, de tan habituals, ja no surten als diaris. Morts degudes a malalties cròniques a països del Tercer Món com el paludisme, el tifus, el còlera, la desnutrició.
Històries de mort com la història que hem escoltat, la de Jesús a la creu.
Les celebracions que farem aquests dies ens parlen d’aquesta història, però no amb la intenció d’enfonsar-nos-hi, de pensar que no hi ha res a fer, que l’home serà sempre així.
Les celebracions d’aquests dies ens volen fer descobrir que enmig de tanta foscor hi ha llum, que enmig de tant d’odi hi ha amor, que enmig de tan egoisme hi ha generositat.
Semblant a la generositat de l’home del qui no se’ns diu ni el nom, però que deixa el seu ase perquè Jesús el necessita.
Semblant a la del propietari de la casa del darrer sopar que l’ofereix per acollir Jesús i els deixebles.
Semblant a l’actitud de Simó de Cirene, que, més o menys obligat, ajuda a dur la creu.
Semblant a l’actitud valenta de les dones que acompanyen Jesús fins al final, i també a la de Josep d’Arimatea que es compromet per oferir un sepulcre digne.
Enmig d’aquesta història d’injustícia, de violència i de mort que és la passió de Jesús, hi trobem aquestes petites històries de generositat, acompanyament, compromís, ajuda...
Llegir i escoltar la passió és un exercici d’esperança que ens ajuda a descobrir l’esperit de Déu en la nostra història personal, la de cada dia.
Una esperança que no ens allunya d’aquest món, sinó que ens impulsa a ser protagonistes de petites històries de generositat, acompanyament, compromís, ajuda... envers aquells que avui viuen la passió en la pròpia carn.
I si la passió ens toca a nosaltres, intentar viure-la amb confiança, com ho féu Jesús, posant-se a les mans del Pare fins i tot quan se sentia abandonat.  
Que aquesta eucaristia sigui el començament d’uns dies de Setmana Santa i d’una festa de Pasqua en els que Jesús ens pugui dir: “Faré el sopar pasqual a casa teva” i que posem a disposició seva la casa de la nostra vida, una vida amb esperança i amor.