Diumenge de Rams any A
Mt 26,14 - 27,66
Mt 26,14 - 27,66
La festa d’avui, portal de la Setmana Santa, ens
parla en primer lloc d’una història humana, la història humana de Jesús. Una
història al costat de totes les històries humanes, també de les nostres.
Història d’èxit, la de l’entrada de Jerusalem,
història d’aparent fracàs, la de la creu. Com tantes històries humanes, també
les nostres, on experimentem l’èxit i el fracàs, la joia i la tristor, la vida
i la mort.
Qualsevol dia, si llegim el que passa al voltant
nostre, hi llegim malauradament, i de manera destacada, històries de mort.
Síria, Turquia, Grècia, mediterrani... quantes morts aparentment innecessàries. Accidents,
ofegats al mar, històries de violència, d’egoisme, malalties difícils
d’aturar...
Però sense anar tan lluny, morts de gènere que
ens colpeixen ben sovint. I després, morts que, de tan habituals, ja no surten
als diaris. Morts degudes a malalties cròniques a països del Tercer Món com el
paludisme, el tifus, el còlera, la desnutrició.
Històries de mort com la història que hem
escoltat, la de Jesús a la creu.
Les celebracions que farem aquests dies ens
parlen d’aquesta història, però no amb la intenció d’enfonsar-nos-hi, de pensar
que no hi ha res a fer, que l’home serà sempre així.
Les celebracions d’aquests dies ens volen fer
descobrir que enmig de tanta foscor hi ha llum, que enmig de tant d’odi hi ha
amor, que enmig de tan egoisme hi ha generositat.
Semblant a la generositat de l’home del qui no
se’ns diu ni el nom, però que deixa el seu ase perquè Jesús el necessita.
Semblant a la del propietari de la casa del
darrer sopar que l’ofereix per acollir Jesús i els deixebles.
Semblant a l’actitud de Simó de Cirene, que, més
o menys obligat, ajuda a dur la creu.
Semblant a l’actitud valenta de les dones que
acompanyen Jesús fins al final, i també a la de Josep d’Arimatea que es compromet
per oferir un sepulcre digne.
Enmig d’aquesta història d’injustícia, de
violència i de mort que és la passió de Jesús, hi trobem aquestes petites
històries de generositat, acompanyament, compromís, ajuda...
Llegir i escoltar la passió és un exercici d’esperança
que ens ajuda a descobrir l’esperit de Déu en la nostra història personal, la
de cada dia.
Una esperança que no ens allunya d’aquest món,
sinó que ens impulsa a ser protagonistes de petites històries de generositat,
acompanyament, compromís, ajuda... envers aquells que avui viuen la passió en la
pròpia carn.
I si la passió ens toca a nosaltres, intentar
viure-la amb confiança, com ho féu Jesús, posant-se a les mans del Pare fins i
tot quan se sentia abandonat.
Que aquesta eucaristia sigui el començament d’uns dies de Setmana Santa i d’una
festa de Pasqua en els que Jesús ens pugui dir: “Faré el sopar pasqual a casa teva” i que posem a disposició seva
la casa de la nostra vida, una vida amb esperança i amor.