Dijous Sant 2017
Ex 12, 1-8. 11-14 1Co 11, 23-26 Jn 13, 1-15
Ex 12, 1-8. 11-14 1Co 11, 23-26 Jn 13, 1-15
Amb
el dijous sant, un any més comencem l’acompanyament dels darrers dies de la
vida de Jesús.
Encara
que el nostre objectiu principal no és el de saber amb detalls els esdeveniments
històrics, avui el sopar que Jesús fa amb els deixebles, no seria bo tampoc oblidar-los. Recordar que
tenim davant nostre un sopar de comiat. Un menjar, amb la taula, amb els
aliments i amb tot allò que hi ha en els menjars especials.
I que
per tant, a la base de l’eucaristia que celebrem els cristians, hi ha un
menjar, un veritable menjar.
Un
convit de festa, pasqual, amb molts significats. Com aquells menjars que fem en
dies assenyalats i que són moments de fraternitat, d’amistat, de bona
convivència, d’alegria.
No és
per casualitat que als evangelis trobem sovint a Jesús en un menjar amb
persones ben diverses. Jesús es deixa convidar. No se’ns parla massa o quasi
gens de què menjaven, però sí del missatge que Jesús ens dóna amb motiu
d’aquests menjars: missatge d’acolliment, de reconciliació, d’anunci del Regne
de Déu. El menjar li serveix per parlar d’un Déu que és Pare i que vol la
comunió dels seus fills.
Les lectures que hem escoltat avui ens ajuden
a comprendre millor aquests significats. La lectura de sant Pau als Corintis,
que reprodueix les paraules de Jesús durant el darrer sopar, ve a continuació
d’unes paraules de Pau als corintis en què els renya perquè abans de celebrar
l’eucaristia, hi ha divisions entre ells i, a més, alguns portaven el sopar, i
mentre uns s’atipaven, d’altres passaven gana. I els diu clarament : « Això que celebreu no és el Sopar del
Senyor »
No
poden celebrar la comunió amb Déu i amb Jesús oblidant-se de la comunió amb els
seus germans. Les dues comunions estan íntimament unides.
I si
ens fixem en l’evangeli, curiosament, sant Joan, que dedica quatre capítols al
darrer Sopar, no relata les paraules del pa i del vi. Probablement perquè a
l’època en què s’ha escrit l’evangeli, aquest relat és més que conegut gràcies
a la celebració de l’eucaristia. En canvi, li interessa recordar el manament
d’estimar-se els uns als altres, i també el gest de Jesús de rentar els peus
als deixebles, aquest gest tan radical de servei als altres, posant-se en el
lloc del que feien els esclaus als seus senyors.
La participació
a l’eucaristia doncs no es pot deslligar de la nostra vida de servei i d’amor
als altres. Combregar i estimar són dues cares d’una mateixa realitat. Qui vol
combregar amb Jesús ha de treballar per la comunió humana, i a més, a la manera
de Jesús, sense exclusions i amb una preferència per als pobres i per als
petits.
Comunió
humana que és tan malmesa a molts llocs, a Síria, a alguns països d’Àsia i
d’Àfrica. Però també aquí a Occident amb una crisi econòmica que ha fet créixer
la desigualtat entre pobres i rics i també a la poca voluntat d’acolliment dels
refugiats o dels immigrants, sense oblidar el creixement de moviments xenòfobs
i excloents.
El
dijous sant és un bon moment per revisar quin és el lloc que l’eucaristia ocupa
en la nostra vida. Aprofitem bé tot el que se’ns hi dóna a menjar? En primer
lloc l’aliment de la paraula. Com l’escoltem? Quina atenció hi posem? Quina
digestió en fem? Rellegim alguna vegada les lectures quan arribem a casa? Obrim
la bíblia de tant en tant? Aprofitem els temps de pregària, de silenci, de
meditació? L’eucaristia ens ajuda a fer créixer la comunió en tots els sentits?
Comunió amb Déu, comunió amb els altres?
Per això l’eucaristia no s’acaba dins la
celebració. L’objectiu últim és que la nostra vida esdevingui eucarística. Una
vida en què estiguem disposats a rentar els peus dels altres, els peus de tots
els colors, de totes les ideologies, de totes les religions, els peus d’aquells
que ho necessiten més. Posar-nos al seu servei, com Jesús ho va fer.
Amics,
el Sopar Pasqual dels jueus celebra el pas de Déu que allibera de l’esclavatge.
El menjar eucarístic celebra el pas de Déu per les nostres vides per
alliberar-nos de tot allò que ens allunya d’Ell i dels altres. Menjant el cos i
la sang del Crist, mengem la seva manera de viure que és la que ens apropa de
Déu i dels altres.
Que la celebració d’aquest
Dijous Sant ens ajudi a iniciar amb bon peu la Setmana Santa fent que les
nostres vides siguin cada vegada més eucarístiques!