dimarts, 24 de gener de 2017

Pujà a la muntanya

4 diumenge durant l'any A
Mt 5, 1-12
L’evangeli de Mateu que escoltem en aquest any litúrgic fa servir sovint la figura de Moisès com a referent per parlar-nos de Jesús. Mateu era un jueu i es dirigia als jueus. És per això que intenta fer comprendre els seus lectors que Jesús ve a completar la història de salvació que Déu va començar amb el poble jueu. És per això que més que els altres evangelistes fa citacions de l’Antic Testament per justificar el que Jesús fa.
Mateu, doncs, relaciona Jesús amb Moisès. No fa gaire, en els dies de Nadal, escoltant l’evangeli de la infància, vam veure que a Jesús li passen coses semblants a Moisès. Petit infant és amenaçat de mort per Herodes com Moisès ho fou pel Faraó d’Egipte que va ordenar matar els recent nascuts dels jueus. La Sagrada Família viatja d’Egipte a Palestina com també ho hagué de fer Moisès.
Però la missió més important de Moisès va ser la d’alliberar el poble d’Israel de l’esclavatge i donar-los la Llei del Sinaí.
Jesús, per començar el primer dels seus discursos puja a la muntanya, com ho va fer Moisès per anar a buscar les taules de la Llei, i des d’allà parla.
D’aquesta manera Mateu ens fa comprendre que Jesús és el nou Moisès, que ens porta una nova Llei, que completa la Llei antiga.
I en la mort i resurrecció ens farà comprendre que Jesús passa de la mort a la vida, de l’esclavatge del pecat a la llibertat i ens condueix a tots nosaltres a seguir-lo, tal com Moisès va fer amb el poble d’Israel conduint-lo de l’esclavatge d’Egipte a la llibertat.
El començament d’aquest primer llarg discurs que coneixem com Sermó de la Muntanya, són les Benaurances. Tant de bo els hi donéssim la importància que donem als deu manaments de Moisès.
 Si ens les llegim bé, podem veure que el que Jesús diu es correspon perfectament amb el que Jesús serà i farà: Totes les podem veure reflectides en la vida de Jesús; la pobresa, la humilitat, el desig de justícia, la compassió, la netedat de cor, el posar pau, el ser perseguit... Les Benaurances ens parlen de Jesús mateix i de la seva vida fins a la creu. Jesús no és com molts que ens diuen de fer però ells no ho fan.
Jesús ens convida a fer el que ell mateix fa. En definitiva, ens convida a seguir-lo en el seu exemple de vida. No són paraules escrites, són paraules viscudes. Aquesta és la gran força del nou Moisès.
La manera de fer de Jesús és un toc d’atenció a nosaltres que estem sempre a punt de donar consells als altres. Un toc d’atenció al nostre excés de paraules que sovint no van acompanyades del propi testimoni de vida. Jesús ens diu de parlar menys i fer més.
La relectura de les Benaurances pot ser avui una bona ocasió per intentar comprovar si la nostra vida està a prop de l’esperit de Jesús, de l’esperit de l’evangeli.
Els valors que proposen, tan lluny dels valors a la moda, que ens parlen de riquesa, de poder, de força, d’aparença, de comoditat... ens recorden el camí que hauríem d’agafar si volem assolir la felicitat que Jesús ens vol donar. Una felicitat que es viu en el cor i no a l’exterior. Una felicitat feta de petites coses, de petits gestos de cada dia, i que no és il·lusòria, sinó realista, sabent que la felicitat plena no l’assolirem mai aquí, però que en podem fer tastos en els gestos d’amor envers els altres, concretats en el posar pau, en la humilitat, en la netedat de cor, en el desig de justícia...
Germanes i germanes, que l’eucaristia sigui l’aliment que ens cal per seguir el camí de les Benaurances.