diumenge, 15 de gener de 2017

El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum

3 diumenge durant l'any A
Mt 4, 12-23
L’evangeli d’avui ens relata l’inici de la missió de Jesús. La detenció de Joan Baptista podria ser un fet important en aquest inici. Tant aquesta detenció com sobretot la mort un temps després a mans d’Herodes, van afectar profundament Jesús.
 Joan ha preparat el camí amb la seva crida al canvi, i Jesús la reprèn, però no en un sentit tan penitencial, auster, sinó que la seva crida està associada a una bona notícia: “El Regne del cel és a prop.”
La conversió que Jesús ens proposa neix de l’alegria de descobrir que enmig de tot el que hi ha de negatiu en el nostre viure, hi ha sempre una llum que il·lumina totes les foscors.
Un aspecte important en aquest inici de missió és el lloc on Jesús se situa. No se’n va ni al Temple, ni als palaus. Se’n va a la Galilea dels pagans, un lloc considerat pels bons jueus com perillós i impur per la barreja de cultures, religions i tradicions que hi ha. Un lloc que se sembla al nostre món d’avui, amb cultures i religions diferents que conviuen
El lloc on ens situem per anunciar la nostra fe és important. Si en aquest món d’avui ens situem en el nostre hivernacle, allà on ens trobem segurs, on tothom pensa i és semblant a nosaltres, el nostre testimoniatge serà ben diferent de si ens situem allà on hi ha el món real dels nostres dies, amb la seva diversitat cultural, religiosa, política.
 La Galilea dels pagans del temps de Jesús és el nostre món actual, globalitzat, amb molts immigrants vinguts de llocs diferents. No hauríem de veure aquesta realitat com una amenaça, l’hauríem de veure com una oportunitat que ens ajuda a viure millor aquest Regne de Déu que és a prop, i que no estarà format només de cristians o d’occidentals o de blancs, sinó de tots els homes i dones de qualsevol raça cultura o religió. Per Jesús, situar-se en aquest lloc de barreja va ser una oportunitat per anunciar millor el seu Regne.
El contacte amb aquestes cultures diferents ens poden ajudar a sortir de nosaltres mateixos, a tenir menys prejudicis, gràcies al coneixement i al diàleg amb l’altre. Estic convençut que els infants, tant els d’aquí com els d’origen estranger, que a l’escola viuen i conviuen amb la diversitat, seran capaços de superar les nostres dificultats.
Un cop Jesús se situa en el bon lloc, tria els seus col·laboradors més propers. Aquesta tria està lligada al lloc on s’ha situat. No escull sacerdots ni fariseus, ni savis de la cort reial, sinó uns pescadors de Galilea.
A ells com a nosaltres ens convida a seguir-lo. Un seguiment que comença per un coneixement. No podem seguir a cegues. Cal primer conèixer Jesús per tal de seguir-lo i donar testimoni de la bona notícia. No hem de pensar mai: “Ja conec Jesús”.  Sempre el podem conèixer millor. I coneixent-lo millor podrem anunciar-lo als altres, no tant amb bonics discursos, sinó amb el testimoni del nostre amor. No tant parlant molt de Jesús, sinó intentant parlar com Jesús. És el testimoni el que toca profundament el cor dels altres. Els discursos a vegades es queden a la superfície, el testimoni arriba al cor. 
 Que l’Eucaristia, sagrament d’una humanitat de germans ens ajudi a avançar cap a un món més unit i més fraternal.