dissabte, 4 d’abril de 2015

Ho veié i cregué

Diumenge de Pasqua 2015
Jn 20, 1-9
El primer dia de la setmana Maria Magdalena és la primera a anar al sepulcre. Què hi anava a fer, què hi esperava trobar? Sens dubte el sepulcre tancat on hi havia el cos mort de Jesús. Anar a visitar un sepulcre és una manera de fer present aquell que ens ha deixat, és lloc també de record i de pregària, i en aquest cas, record trist per la mort violenta d’aquell qui era bona notícia i esperança per a molts.
Una bona notícia, una esperança que potser havien deixat de ser-ho en aquells moments foscos del Calvari, veient com el seu Mestre estava penjat en una creu com el pitjor dels malfactors. Maria Magdalena, com els deixebles havien perdut l’esperança, la bona notícia havia esdevingut una mala notícia.
L’arribada al sepulcre i el veure’l buit podia voler dir moltes coses. LA més immediata, la reacció de Maria: “S’han endut el Senyor”.
És el deixeble anònim, el deixeble estimat, aquell que era al peu de la creu, i que és imatge de tots els que volen seguir Jesús fins al final, el que llegeix en clau d’esperança el fet que el sepulcre sigui buit. Veu i creu. Veu i interpreta amb ulls de fe tota la vida de Jesús, els seus gestos, les seves paraules, i recupera l’esperança que semblava perduda, la mala notícia de la creu s’esvaeix per deixar de nou lloc a una bona notícia. Aquella bona notícia amb la que comença Marc el seu llibre sobre Jesús, la bona notícia que en el final d’aquest mateix llibre de Marc Jesús diu als deixebles de proclamar-la pertot arreu.
Avui, nosaltres, que com el deixeble estimat, voldríem seguir Jesús fins al final, hem de ser capaços de saber interpretar els signes dels temps que no sempre són bona notícia, que sovint són mala notícia, són sepulcre buit on sembla que no hi hagi res. Hem de saber descobrir bona notícia, hem de creure, hem de fer confiança, no només en els moments de llum, quan estem animats, quan la força física ens acompanya, quan estem en bona salut, quan les coses ens van bé.
Hem de descobrir bona notícia i esperança quan veiem foscor, quan estem desanimats, quan la salut minva, quan hi ha coses que no van bé. I no només l’hem de descobrir, sinó que l’hem de proclamar pertot arreu, tal com Jesús ens ho diu.
Quan veiem cossos morts d’estudiants innocents en una universitat de Kènia, quan veiem famílies a qui no els arriben els diners per alimentar correctament els seus fills, quan veiem un home que és capaç d’estavellar un avió fent morir 150 persones, quan veiem persones que busquen un habitatge digne on viure, quan veiem nois joves fanatitzats per qui sap qui per anar a matar en un país estranger, quan veiem països delmats per una infecció que no saben com aturar, quan sembla que la nostra comunitat té poc futur a causa de la vellesa i de la mort... Quan veiem aquestes i tantes altres coses que són sepulcre buit, com el deixeble estimat hem de fer el pas cap a la fe, la confiança, la bona notícia, l’esperança.
Això és Pasqua, fer renéixer calor i llum d’unes brases que semblen quasi apagades. Qui ens donarà les forces necessàries per no defallir? L’Esperit de Déu, l’esperit de Jesús, l’esperit d’amor que hi ha dins nostre i que ens ajuda a mirar endavant, a descobrir enmig de tantes males notícies, petites bones notícies que ens parlen de solidaritat, servei, perdó, acompanyament, justícia.  Petites bones notícies que esdevenen cada dia pertot arreu, petites històries de les que podríem ser protagonistes si ens deixem conduir per aquest Esperit que celebrarem al final del temps pasqual que avui hem començat.
Germanes, germans, com Maria Magdalena, com Pere, com el deixeble estimat anem cap al sepulcre i del sepulcre cap al món on som enviats.