Mt 25, 31-46
L’evangeli d’avui, en aquest darrer diumenge de
l’any litúrgic, ens parla del judici darrer, del moment decisiu.
L’evangeli de diumenge passat ens hi va preparar: En
la trobada definitiva amb Jesús haurem de rendir comptes dels talents
que Déu ens ha donat. L’amo esperava fruits dels seus administradors. Avui ens
acaba de concretar de quins fruits es tracta: Jesús espera de nosaltres fruits
d’amor, i d’un amor concret, d’un amor compassiu i solidari cap a aquells que
més necessiten la nostra compassió i la nostra solidaritat.
És
per aquest amor que serem jutjats, i és per aquest amor que serem capaços de
veure Déu. Deia Sant Agustí: “Donat que
encara no veus Déu, és estimant el proïsme que purifiques el teu ull per poder
veure Déu”.
És
l’amor envers els més necessitats el qui ens fa caminar cap a Déu, sigui quina
sigui la nostra religió, siguin quines siguin les nostres conviccions.
Aquell que es declara ateu o agnòstic, aquell
que viu en la indiferència pel que fa a la fe, si ha estimat el qui ho
necessitava, està caminant cap a Déu.
Déu,
creant-nos a imatge i semblança seva, ens ha creat, tots, capaços d’estimar.
L’evangeli
és clar. No és pels nostres actes explícitament religiosos, diguem-ho sense
embuts, no és per anar molt a missa o per fer moltes pregàries que serem
jutjats.
Tots
serem jutjats per haver “donat de menjar
o de beure”, per haver acollit “els forasters (els immigrants)”, per haver vestit el despullat, visitat el malalt i el
presoner. I per moltes altres accions que van en aquesta línia de
solidaritat i compassió envers els qui més ho necessiten.
Algú,
escoltant això, podria preguntar: Si Déu no té en compte les vegades que he
assistit a la missa en el judici final, potser no val la pena d’anar-hi.
Seria
una pobra manera de comprendre què és la missa. Hi aniríem per acumular mèrits davant
Déu. Però anar a missa, pregar o llegir l’evangeli no són accions per acumular
mèrits.
Anem
a missa per celebrar que Déu ens ha estimat. Anem a missa per escoltar la seva
paraula, per descobrir la manera concreta de viure l’amor de Déu. Anem a missa
per pouar l’aigua que necessitem per caminar, per menjar l’aliment que ens dóna
forces i ens ajuda a descobrir el qui té fam, el qui té set, el qui està sol o
malalt. Anem a missa per recolzar-nos els uns als altres en la nostra fe.
Avui és la festa de Jesucrist rei de tot el
món. El Regne del que proclamem que Jesucrist és el rei, no és com els regnes
d’aquest món, no és el regne del diner o de les finances, no és el regne dels
famosos, no és el regne dels poderosos, no és tampoc el regne de la
intolerància, que no respecta els qui tenen diferents conviccions o creences.
És el
Regne on ningú no té fam ni set, on ningú està sol o malalt, és el Regne de l’amor,
de la pau, de la veritat, un Regne on tothom hi té un lloc.
Aquest
Regne ja és dins nostre, aquest Regne l’hem de fer créixer ja des d’aquí
estimant. No podem dir que l’esperem si en la nostra vida no hi ha gestos
d’amor. La nostra esperança no és una esperança de paraules, sinó de fets; no
tant de dir que creiem en Déu i que l’estimem, sinó de posar en pràctica el seu
amor; no tant de parlar de Jesús sinó de parlar com Jesús, d’actuar com Jesús
actuava
La setmana vinent
començarem l’Advent. Se’ns convidarà una vegada més a vetllar. L’evangeli
d’avui ens recorda que sobretot hem de vetllar sobre els nostres germans,
especialment els més indefensos. Aquest haurà de ser el primer significat de la
nostra vetlla.