2 diumenge Quaresma B
lectures
lectures
El relat de la transfiguració
ocupa un lloc important en els evangelis sinòptics. Una importància que es
troba no en els detalls del que va passar, sinó en el seu missatge. Val la pena descobrir quin missatge ens vol
donar i veure si en la nostra vida hi ha moments semblants.
Una primera pista per descobrir
aquest missatge és de recordar un altre moment de la vida de Jesús, el del
baptisme al Jordà. En el text del baptisme les paraules del Pare són quasi idèntiques a les de la
Transfiguració: “Tu ets el meu Fill, el
meu estimat, en tu m’he complagut”
La missió de Jesús des del
Baptisme és de viure com a Fill de Déu, però no a la manera dels homes, pel
poder, la riquesa o el miracle fàcil, com li suggereix el dimoni al desert,
sinó a la manera de Déu, que és en resum posar-se al servei de la humanitat.
El camí d’amor que emprèn en el
baptisme serà l’admiració d’uns, d’aquells que tenen set d’esperança, però
també el rebuig d’altres, dels qui creuen que no necessiten res de ningú.
Una mica abans de començar el seu camí cap a Jerusalem,
allà on la foscor intentarà ofegar la llum, Jesús es transfigura per encendre
una llum enmig d’aquesta foscor que s’aproxima.
És una llum donada als deixebles
que hauran de travessar per la nit de la passió i de la creu. I és una paraula
del Pare adreçada també a aquests deixebles: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”
La vida humana, cada una de les nostres vides,
camina entre llums i foscors. La cendra del primer dia de Quaresma ens recordava
la nostra fragilitat. Fragilitat física i fragilitat interior. Els moments en
què ens adonem d’aquesta fragilitat són tan freqüents ! Malaltia, mort,
catàstrofes, violència… però també incoherència, feblesa, egoisme, infidelitat,
ruptures…
És enmig de la foscor que hem de saber descobrir la llum. En els desànims,
quan ho deixaríem córrer tot, que hem de trobar l’esperança. Enmig de l’odi que
hem de fer gestos d’amor. Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida, de
la mateixa manera com Jesús ho feia: guarint, consolant, acollint, servint, animant,
perdonant.
Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida dels qui ens envolten amb
els nostres gestos d’acolliment, consol, acolliment, servei, ànim, perdó.
Un somriure, una paraula, poden ser resplendents com el rostre resplendent
de Jesús a la muntanya. Gestos i paraules, sovint molt discrets, que ajuden
molta gent a viure enmig de les seves dificultats.
La vida no s’atura dalt de la muntanya. Cal sempre baixar a la plana, allà
on hi ha la vida real. No podem tancar-nos allà on ens trobem bé. Hem de baixar
enmig del món per comunicar la nostra esperança.
A Síria, a Barcelona, al Tercer Món o al Quart Món, a Ceuta o a Grècia, lluny
o a prop, dins de les nostres famílies, a la feina, a l’escola, ser portadors
de llum i esperança.
Evidentment, per poder donar, cal abans tenir. Ens calen temps i moments
per carregar les piles, per encoratjar-nos, per ajudar-nos. La comunitat
cristiana, l’eucaristia, la pregària, han de ser moments on alimentar la nostra
esperança.
Que aquesta eucaristia d’avui sigui un moment de transfiguració, que ens
ajudi, baixant de la muntanya, a ser testimonis de l’evangeli en la vida de
cada dia.