3 diumenge Quaresma B
lectures
lectures
En el nostre camí cap a Pasqua,
les lectures que avui hem escoltat ens parlen del camí que el poble d’Israel va
haver de recórrer per guanyar la llibertat. Llibertat enfront, en un primer
moment, de l’esclavatge dels egipcis. Un esclavatge exterior a ells. Un
esclavatge no volgut, patit.
Però en la travessa del desert,
un cop alliberats d’aquest esclavatge conduïts per Moisès, descobreixen nous
esclavatges, aquesta vegada molt més interiors i d’alguna manera, volguts. En
ús de la seva llibertat cauen en nous esclavatges més subtils, l’esclavatge de
la riquesa, de la cobdícia, de l’odi al germà.
El decàleg, els deu manaments,
comencen per recordar que Déu els ha alliberat de l’esclavatge d’Egipte. Aquest
Déu els fa una proposta de vida que els permeti de gaudir d’aquesta llibertat
sense caure en d’altres esclavatges. El primer manament és el de no divinitzar
res que no sigui Déu. Cap realitat humana, cap bé material. Ni el diner, ni el
benestar material, ni el poder sobre els altres poden ser déus. Des del moment
en que ho són, ens convertim en els seus esclaus. Viure amb els altres
relacions de respecte i d’amor ens ajuden a conservar la llibertat.
És en aquest mateix sentit que
Jesús entra en el Temple de Jerusalem i en fa la purificació. Aquell lloc
s’havia convertit en un ídol enlloc de ser signe de la presència de Déu.
Amb aquesta purificació, i amb
tota la seva vida, Jesús ens fa saber que és en la seva humanitat on Déu es fa
present. En la seva humanitat tal com ell la va viure: una humanitat viscuda
com a servei, acolliment, sobretot dels més febles, perdó, solidaritat, amor.
És en aquesta manera de viure la
vida humana que Déu es fa present. Tots els altres llocs, es diguin mesquites,
sinagogues, temples budistes, o esglésies, no són llocs de la presència de Déu
si no són llocs on s’ajuda a créixer en humanitat. Quants de cops aquests llocs
religiosos han estat llocs d’absència de Déu perquè hi ha mancat humanitat!
El criteri de verificació
d’aquesta presència no es troba ni en la bellesa, ni en l’encens, ni en la
sumptuositat, ni en els cants ben cantats, ni en les paraules ben pronunciades.
El criteri de verificació es troba en el fet que els qui es reuneixen en
aquests llocs creixen en humanitat gràcies al que allà es diu o es fa.
En cas contrari, si Jesús hi entrés,
tornaria a fer el que va fer al Temple de Jerusalem, aquell temple del que els jueus
se sentien tan orgullosos per la magnificència que tenia, per les seves
columnes o pel seu or.
Amics, en aquest temps de
Quaresma deixem entrar Jesús en el nostre cor, en la nostra vida, perquè també
ens purifiqui, faci neteja, expulsi els nostres ídols, tot allò que no ens
ajuda a estimar i que ens esclavitza. Tot allò que ens allunya del Déu de Jesús,
un Déu que és un absurd i un escàndol pels jueus i pels grecs, i que potser
també és un absurd o un escàndol per a nosaltres quan ens crida a parlar menys
d’ell i a actuar més a favor dels seus preferits, els pobres, els refugiats, els
sense-sostre, els malalts, els qui viuen en la foscor, en la desesperació, els
qui han perdut la feina, els qui pateixen violència i fins i tot són morts a
causa de les seves conviccions o creences. Aquests són l’encarnació avui del
Messies crucificat, escàndol per als uns i absurd per als altres.
Celebrem una vegada més l’eucaristia. Però fem-ho
de tal manera que Jesús s’hi trobi còmode, que trobi en nosaltres homes i dones
que intentem créixer en humanitat.