dimarts, 1 d’agost de 2017

Que n’estem bé aquí dalt

La Transfiguració del Senyor 2017
«Que n’estem de bé aquí dalt!”: Aquesta frase expressa molt bé el sentit de la festa que celebrem aquest  diumenge, la festa de la Transfiguració.
L’altre frase important és la de la veu que surt del núvol: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”, les mateixes paraules que surten del cel en un altre moment important de la vida de Jesús, el baptisme al Jordà, el moment on Jesús comença la seva missió. Jesús pren consciència d’aquesta filiació divina. La seva missió ha de consistir en desenvolupar aquesta filiació. Les temptacions del desert l’ajuden a descobrir de quina manera ha de ser Fill de Déu: No a través dels miracles fàcils i egoistes, no a través del poder polític, no a través de gestos espectaculars. Jesús serà fill a través del servei als petits, als pobres, als malalts, als pecadors... Jesús serà fill en la discreció, la donació sense reserves, l’amor sense fronteres.
Viure així li portarà ben aviat incomprensió i rebuig. De part dels escribes i dels fariseus, de part de la gent del seu poble, fins i tot de la seva família, i encara incomprensió de part dels seus deixebles.
Quan comença a encarar l’ultima etapa de la seva missió, quan s’encamina decididament a Jerusalem, quan entreveu el que allà succeirà, s’esdevé aquest episodi de la Transfiguració. No només ell passarà per la dificultat, per l’abaixament; també els seus deixebles hauran de contemplar com aquell en qui han posat la seva confiança mor com un bandit en un dels pitjors suplicis de l’època, la crucifixió.
Pere, Joan i Jaume tenen uns moments de llum, de benestar, de veure les coses més clares: « Que n’estem de bé aquí dalt!” Aquesta experiència, segurament, els ajudarà a travessar la creu per arribar a la resurrecció.
L’experiència dels deixebles de maneres diferents també l’experimentem nosaltres. Qui no ha dit alguna vegada una frase semblant a la de Pere: « Que n’estem de bé aquí dalt!”
En les nostres vides hi ha moments de transfiguració. No només en la nostra vida de fe, també en la nostra vida humana. Hi ha moments en els que ens sentim bé i que ens ajuden a il·luminar els altres moments més obscurs, més dolorosos...
És evident que hi ha diferents maneres de sentir-nos bé, hi ha diferents qualitats. A vegades busquem sentir-nos bé a través dels béns materials: d’un bon cotxe, una casa a la muntanya, un partit de futbol... És natural i no són condemnables aquests petits plaers.
Però l’evangeli ens pot ajudar a avaluar-los. Quan aquests “bons moments” ens tanquen sobre nosaltres mateixos, ens allunyen o ens enemisten amb els altres, quan són plaers massa fugissers i immediats, són “bons moments” que es cremen com encenalls i que no ens ajuden massa a créixer.
En la vida de Jesús hi havia bon moments molt arran de terra: Li agradava compartir la taula, però segurament no tan pel plaer de menjar o de beure, com pel plaer d’apropar-se dels altres, de viure l’amistat i la fraternitat, d’ajudar amb una paraula que acull o que consola.
Els bons moments que ens obren als altres són l’entrenament dels bons moments que ens obren a Déu. Hem d’aprofitar les petites coses de la vida quotidiana que ens ajuden a estimar: el somriure, l’agraïment, el demanar perdó, el perdonar... Són temps de transfiguració que ens ajudaran, com als deixebles, a travessar el desert, la nit, el dolor.
Hi ha també bons moments en la dimensió més espiritual: uns dies de recés, de desert, un temps de pregària, una celebració de la fe, una eucaristia... Poden ser moments on també diguem: « Que n’estem de bé aquí dalt!”, a condició que no oblidem que hem de tornar a baixar a la plana, allà on són els nostres germans, per tal que el que hem viscut allà dalt ho puguem encomanar, no amb grans discursos, sinó sobretot amb una vida transfigurada pel que allà dalt hem vist i hem sentit.
Germanes i germans, que bé estaria si quan celebrem l’eucaristia, de tant en tant poguéssim dir « Que n’estem de bé aquí”. No depèn només d’uns cants bonics o d’un gran sermó. Depèn sobretot de l’actitud interior de cada un dels participants, de sentir-se més actor que espectador, de posar sobre l’altar les nostres alegries i les nostres esperances, les nostres tristeses i les nostres angoixes, per deixar-les tocar i transfigurar per l’Esperit de Déu.
Que aquesta festa de la Transfiguració ens apropi de Déu i al mateix temps dels nostres germans.