dijous, 17 d’abril de 2014

Els demostrà fins a quin punt els estimava

Ex 12, 1-8. 11-14  1Co 11, 23-26  Jn 13, 1-15
Dijous Sant 2014
Amb el dijous sant, un any més comencem el seguiment, o en podríem dir també l’acompanyament,  dels darrers dies de la vida de Jesús.
Encara que el nostre objectiu principal no és el de saber amb detalls els esdeveniments històrics, avui el sopar que Jesús fa amb els deixebles,  no seria bo tampoc oblidar-los. Recordar que tenim davant nostre un sopar de comiat. Un menjar, amb la taula, amb els aliments i amb tot allò que hi ha en els menjars especials.
I que per tant, a la base de l’eucaristia que celebrem els cristians, hi ha un menjar, un veritable menjar.
Un convit de festa, pasqual, amb molts significats. Com aquells menjars que fem en dies assenyalats i que són moments de fraternitat, d’amistat, de bona convivència, d’alegria.
No és per casualitat que als evangelis trobem sovint a Jesús en un menjar amb persones ben diverses. Jesús es deixa convidar. No se’ns parla massa o quasi gens de què menjaven, però sí del missatge que Jesús ens dóna amb motiu d’aquests menjars: missatge d’acolliment, de reconciliació, d’anunci del Regne de Déu. El menjar li serveix per parlar d’un Déu que és Pare i que vol la comunió dels seus fills.
 D’una manera especial les lectures que hem escoltat avui ens ajuden a comprendre millor aquests significats.
La lectura de sant Pau als Corintis, que ens reprodueix les paraules de Jesús durant el darrer sopar, ve a continuació d’unes paraules de Pau als corintis en què els renya perquè abans de celebrar l’eucaristia, hi ha divisions entre ells i a més, alguns portaven el sopar, i mentre uns s’atipaven, altres passaven gana. I els diu clarament : « Això que celebreu no és el Sopar del Senyor » 
No poden celebrar la comunió amb Déu i amb Jesús oblidant-se de la comunió amb els seus germans. Les dues comunions estan íntimament unides.
I si ens fixem en l’evangeli, curiosament, sant Joan, que dedica quatre capítols al darrer Sopar, no relata les paraules del pa i del vi. Probablement perquè a l’època en què s’ha escrit l’evangeli, aquest relat és més que conegut gràcies a la celebració de l’eucaristia. En canvi, li interessa recordar el manament d’estimar-se els uns als altres, i també el gest de Jesús de rentar els peus als deixebles, aquest gest tan radical de servei als altres, posant-se en el lloc del que feien els esclaus als seus senyors.
La participació a l’eucaristia doncs no es pot deslligar de la nostra vida de servei i d’amor als altres. Combregar i estimar són dos parts d’una mateixa realitat. Qui vol combregar amb Jesús ha de treballar per la comunió humana, i a més, a la manera de Jesús, sense exclusions i amb una preferència per als pobres i per als petits.
Comunió humana que malauradament és tan malmesa a tants llocs, malmesa especialment a Síria, a Ucraïna, al país de Jesús, a Veneçuela, a alguns països d’Àsia i d’Àfrica. Però també aquí a Europa, a Catalunya, degut als efectes de la crisi econòmica que està fent créixer les desigualtats i augmentant la pobresa.
El dijous sant és un bon moment per revisar quin és el lloc que l’eucaristia ocupa en la nostra vida.
Aprofitem bé tot el que se’ns hi dóna a menjar? En primer lloc l’aliment de la paraula. Com l’escoltem? Quina atenció hi posem? Quina digestió en fem? Rellegim alguna vegada les lectures quan arribem a casa? Obrim la bíblia de tant en tant? Aprofitem els temps de pregària, de silenci, de meditació? L’eucaristia ens ajuda a fer créixer la comunió en tots els sentits? Comunió amb Déu, comunió amb els altres?
Recordeu la missa en llatí? Al final es deia “Ite, missa est”, que no volia dir “Aneu que la missa s’ha acabat”, sinó que significa: “Aneu, sou enviats”
Per això l’eucaristia no s’acaba dins la celebració. L’objectiu últim és que la nostra vida esdevingui eucarística. Una vida en què estiguem disposats a rentar els peus dels altres, els peus de tots els colors, de totes les ideologies, de totes les religions, els peus d’aquells que ho necessiten més. Posar-me al seu servei, com Jesús ho va fer.
Amics, el Sopar Pasqual dels jueus celebra el pas de Déu que allibera de l’esclavatge. El menjar eucarístic celebra el pas de Déu per les nostres vides per alliberar-nos de tot allò que ens allunya d’Ell i dels altres. Menjant el cos i la sang del Crist, mengem la seva manera de viure que és la que ens apropa de Déu i dels altres.
Que la celebració d’aquest Dijous Sant ens ajudi a iniciar amb bon peu la Setmana Santa fent que les nostres vides siguin cada vegada més eucarístiques!