divendres, 24 de maig de 2013

L’Esperit de la veritat us guiarà

Jn 16, 12-15
Trinitat any C

Després del temps de Pasqua, després de celebrar la festa de l’Esperit, la Pentecosta, hem pogut aprofundir en el misteri que se’ns ha manifestat en Jesús, en la seva vida, mort i resurrecció.

L’església primitiva necessita un bon temps per “digerir” l’experiència de Jesús. Al cap d’un temps expressen aquesta experiència dient que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant.

Una formulació atrevida, però necessària per dir la seva fe. Una fe no en un Déu abstracte sinó en el Déu que s’ha revelat en Jesús.

Un Déu únic, però no monolític. Un Déu que s’encarna, que vol habitar a prop nostre. Un Déu que és relació.

El Déu tri no és el resultat de disquisicions teològiques sinó la resposta a l’experiència viscuda en Jesús.

Aquest Déu tri no neix del no-res, el Déu d’Israel és ja una preparació d’aquest Déu tri. El Déu que parla a Abraham, a Moisès, als profetes, el Déu proper que allibera i acompanya els jueus, el Déu que no abandona en els moments de més dificultat com és l’exili, és ja el Déu tri.

Dir que Déu és tri és parlar d’un Déu que és Paraula, que parla, que acompanya, que salva. Però al mateix temps, un Déu que no es deixa tocar, apropiar, ni domesticar. Sempre és més enllà de les imatges i representacions que ens fem d’ell. Com el Déu d’Israel, és a la vegada proper i llunyà, paraula i silenci.

Hem estat creats a imatge i semblança de Déu, per tant a imatge i semblança d’aquest Déu tri. Per tenir èxit en la nostra vida, per ser feliços, hem de viure com aquest Déu que és relació, relació d’amor. La nostra relació amb els altres es fonamenten en aquest Déu tri. Les nostres relacions socials es fonamenten en aquest Déu tri. El Déu tri ens convida a ser propers, a acompanyar, a posar-se al servei dels altres.  

Sant Joan ens fa comprendre això quan en una de les seves cartes ens diu: “El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu”.

De fet la formulació “Déu tri” és equivalent a la de “Déu és amor”

La festa d’avui és una crida a deixar que el Déu tri actuï en nosaltres, deixar que l’Esperit ens guiï, habiti dins nostre, sigui el nostre hoste.

En l’eucaristia donem gràcies a aquest Déu tri, i demanem el Pare que ens renovi per saber encarnar en les nostres vides l’Esperit dels seu Fill.
Que el misteri d’amor que es realitza en Déu es realitzi en cada un de nosaltres, en les nostres famílies, en el nostre país, en el món sencer. Que siguem imatges del Déu Tri, del Déu Amor.