dimecres, 13 de febrer de 2013

Durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert

Dt 26, 4-10  Lc 4, 1-13
1 diumenge de Quaresma any C


Cada vegada que comencem un temps litúrgic correm el perill de caure en una actitud de rutina, d’un tornar a començar, una mica com ens passa els dilluns. I que aquests quaranta dies els visquem com un any més.
Aquest perill l’hem d’evitar no mirant aquesta Quaresma com una quaresma més, sinó com la quaresma del 2013, un temps que ens troba en una situació diferent de la de l’any passat. Perquè no som els mateixos, la quaresma no ha de ser la mateixa. L’hem de mirar amb un esperit obert, nou, que ens ajudi a avançar i a créixer i no a tornar enrere. Davant nostre tenim quaranta dies que poden ser un temps favorable, un moment oportú. Tot depèn de nosaltres.
La primera lectura del llibre del Deuteronomi ens descriu la festa jueva de les primícies. Presentaven les primícies de les collites. Però a diferència dels pobles que els envoltaven, que presentaven ofrenes per tal que els déus els fossin favorables, els jueus sabien que Déu ja els havia estimat, sense condicions. Recordant la seva història, especialment l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte, reconeixien per endavant que Déu els estima. Les ofrenes són un reconeixement d’aquest amor, una acció de gràcies.
Els cristians hem heretat aquesta comprensió de la nostra relació amb Déu. L’eucaristia és també una acció de gràcies per tot l’amor que rebem de Déu, especialment el que s’ha fet visible en Jesús de Nazaret.
Ara que comencem la quaresma  hem d’intentar viure-la amb aquest esperit d’agraïment. Res del que fem ho fem perquè Déu estigui content. Ho fem com a reconeixement del seu amor i com a compromís a respondre a aquest amor, fent-lo concret en la nostra relació amb els altres, una relació que ha d’estar impregnada per l’esperit de Jesús.
Signes de solidaritat, de servei, d’acolliment i de perdó són tan o més signes quaresmals que dejunis o abstinències.
L’evangeli que escoltem  els primers diumenges de Quaresma és el de les temptacions de Jesús al desert. Un text que segueix al del Baptisme al Jordà, on una veu del cel deia a Jesús: “Ets el meu Fill estimat, en tu m’he complagut”. El diable reprèn aquestes paraules per a cadascuna de les temptacions: “Si ets Fill de Déu...” Jesús hauria pogut comprendre la seva filiació com a mitjà de riquesa, poder o glòria, que podrien ser els significats de les tres temptacions.
Jesús  agafa un camí ben diferent i defuig aquesta temptació, en la que fàcilment podia caure algú com ell, que era admirat per la gent.
Jesús agafa el camí del compartir i de la solidaritat en comptes de convertir les pedres en pans només per a ell; el camí del servei i no el de ser servit pels altres; el camí de la compassió davant del sofriment i no el camí de ser admirat i glorificat.
De quina manera cada un de nosaltres podem fer que el temps de quaresma ens faci créixer en totes aquestes actituds evangèliques, ser més solidaris, més servicials i més compassius.
Defugir la temptació de l’egoisme, de la comoditat i de la indiferència davant el sofriment.
Deixem-nos interpel·lar pel que ens envolta, llegim els signes d’aquests temps de dificultat de tants, temps de desnonaments, atur, pobresa i fins i tot fam a moltes llars. No tanquem els ulls ni les orelles, sapiguem reconèixer la nostra pròpia filiació, tal com va fer Jesús, convertint-la en fraternitat.