dijous, 6 de setembre de 2012

Jesús digué al sord: "Effata", que vol dir "obre't"

Jm 2, 1-5  Mc 7, 31-37


La guarició d'un sord-mut, com les guaricions de cecs, més enllà dels fets històrics, estan posats en els evangelis amb una clara finalitat d'ensenyar-nos alguna cosa més que un fet meravellós o espectacular. Veure, escoltar i parlar són unes facultats essencials en la comunicació interpersonal, i per tant, per a nosaltres creients, per a la comunicació amb Déu. El cec, el sord i el mut simbolitzen la dificultat per a comunicar-se.
El sord, en aquest context, no és tant el que no pot escoltar, sinó el que no vol escoltar, el que rebutja d'escoltar, generalment perquè es creu superior, creu que ja ho sap tot.  És per això que per a Jesús els sords més importants seran els mestres de la llei, els fariseus, els sacerdots...
Escoltar és essencial en la nostra relació amb Déu. Però per escoltar Déu cal saber escoltar els germans, perquè qui no sap escoltar el germà que veu, difícilment podrà escoltar Déu que no veu.
No podem pretendre escoltar Déu tancant les orelles als germans. Més encara, la manera d'aprendre a escoltar Déu és aprendre a escoltar els altres.
Es diu a vegades que el món actual s’ha allunyat de Déu, que no l’escolta. Quan diem això a què ens referim? A què ja no es va a missa, a què ja no es resa? L’allunyament de Déu passa en primer lloc per l’allunyament dels germans. El nostre món s’ha allunyat de Déu no tant perquè en les formes és menys religiós, sinó perquè ha fet que s’augmentin les diferències entre els homes i entre els països. 
Déu ens parla de maneres diverses. Si cerquem una mena de comunicació directa i misteriosa, és possible que no el trobem. Déu l'hem trobat i l'hem escoltat, en primer lloc, en Jesús, home com nosaltres, i que utilitzava les nostres paraules humanes, no unes paraules misterioses vingudes directament del cel.  Es aquí, en Jesús, on hem de buscar, en primer lloc el que Déu ens diu. Hem d'escoltar Jesús per escoltar Déu.
Però Déu ens completa el seu parlar per altres mitjans: pels altres i pels esdeveniments de la vida. Pels bons i pels dolents. I és l’Esperit que viu dins nostre el que ens ajuda a interpretar totes aquestes paraules.
 La clau d'interpretació que Jesús i el seu Esperit ens donen és ben senzilla: Déu només parla per estimar-nos i perquè estimem. El seu llenguatge és el de l'amor. L'únic secret que Déu ens vol revelar és el secret de l'amor. Nosaltres, a vegades, voldríem que Déu ens donés resposta a les nostres curiositats. Però l’única resposta que Déu ens dóna és la resposta a la pregunta: Com he d'estimar avui i aquí?
La carta de sant Jaume que escoltem aquests diumenges ens ajuda a comprendre-ho millor. L'apòstol ens exhorta perquè la nostra fe no es quedi als núvols, sinó que ens mogui a estimar, i a estimar sobretot el pobre que diu ell que és l'escollit de Déu.
Però, davant el pobre, no som sords-muts? No escoltem el seu crit i no parlem per ajudar-lo. El pobre que viu en la nostra ciutat, els pobres que són països sencers en el Tercer Món. Aquests són els escollits de Déu i els hereus del Regne, no ho oblidem!
     Mentrestant, el discurs d'aquí és cada vegada més racista. Ara que hi ha crisi econòmica i que el treball és escàs, critiquem que l'Estat ajudi els immigrants, que els atengui en els dispensaris o que els doni plaça a les escoles. Després d'haver-los exprimit bé a la construcció, al camp o pujant botelles de butà quan l’economia ens anava bé.
 Aquests que ara voldríem que tornessin al seu país perquè ara sembla que ens facin nosa, com el kleenex quan ja l’hem utilitzat, són els escollits de Déu, els hereus del Regne.
Avui, com ahir, Jesús ens diu a cada un de nosaltres: « Effata », obre't. No et tanquis al pobre que et necessita, no et tanquis en el teu benestar, en el teu petit món. Obre't a qualsevol home o dona que et necessita, que necessita la teva paraula d'amor.
Obre't per poder anunciar als qui t'envolten l'amor de Déu. Un anunci que no es fa amb discursos ni paraules, sinó amb fets i amb veritat.
Amics, que l'Eucaristia que celebrem ens ajudi a obrir les nostres orelles per saber escoltar millor Déu i els germans!