dimecres, 25 de juliol de 2012

On comprarem pa perquè puguin menjar tots

Jn 6, 1-15

Durant uns diumenges canviem d’evangeli i anem al de Joan, per escoltar el signe de la multiplicació dels pans i els peixos i el llarg discurs que en segueix, sobre el pa de la vida.
Aquest signe explicat per Joan té moltes significacions, valgui la redundància. Tanta significació que farà que Joan desenvolupi aquest discurs del pa de vida.
En l’actual situació que vivim de profunda crisi econòmica el signe és molt suggerent. Aquella multitud mancava del necessari per subsistir. Havien anat a escoltar Jesús per alimentar el seu esperit, però l’home necessita també l’aliment material. No podem anar a les poblacions de tants països on es mor de fam, per fer-los bonics discursos, si abans no els hem ajudat a cobrir les seves necessitats més bàsiques. Així ho ha entès l’Església quan ha anat als països del Tercer Món, i és per això que molt sovint, al costat d’una església, s’hi troba un dispensari i una escola…
En l’anunci de l’evangeli no podem dividir l’ésser humà. Es un anunci per a tota la persona, cos i esperit.
Continuant amb el signe de la multiplicació, el missatge de Jesús penso que és força clar. La solució dels deixebles a la petició de Jesús de buscar aliment,  és la dels diners. I quan pensem com a primera solució els diners, no s’acostuma a anar massa lluny. Els diners sols no són suficients. Per ajudar els altres, cal sobretot una acció interior, una voluntat de compartir. La solució vindrà de compartir el poc que tenien, aquells cinc pans i dos peixos. Es veritat que racionalment no té massa sentit, el sentit el trobem en la profunditat del signe. Si no som capaços de compartir, no només els nostres béns, sinó també les nostres vides, el nostre temps, per més diners que tinguem, no solucionarem els problemes.
I quina és la realitat del nostre món? No hi són els diners? Quan sentim les quantitats de què es parla en el nostre primer món, per fitxar un futbolista, fins i tot ara en plena crisi, per comprar armament, o per tantes d’altres despeses, ens hem de preguntar: No hi ha prou diners per alimentar tota la humanitat? Però la solució no ve de tenir els diners, sinó de ser capaços de compartir, de canviar radicalment les relacions entre els països, de crear un nou ordre econòmic més solidari, més just.
La crisi econòmica actual ens ha fet descobrir que l’afany de guanyar més i més diners el més ràpid possible porta a situacions de col·lapse. Que gastar més i més sense fre, porta a situacions de col·lapse.
El gest de Jesús ens convida a canviar el nostre estil de vida, a ser més austers, a estar disposats a sacrificar els nostres petits privilegis pel bé comú. En definitiva, a compartir.
Es evident que en la manera d’explicar Joan la multiplicació dels pans i dels peixos, hi ha una intenció clara de relacionar-la amb l’eucaristia. Per això, després del que hem dit sobre el significat d’aquest miracle, podríem redescobrir l’Eucaristia més com un sagrament de la fraternitat, del compartir, de la solidaritat,  i no tant com un ritus misteriós i difícil de comprendre.
L’eucaristia és signe del regne que Jesús anunciava, un regne on ningú no tindrà fam, on tothom tindrà un lloc.
Celebrar l’eucaristia ens ha d’impulsar a canviar la nostra vida per tal de ser instruments de fraternitat i de solidaritat No hi pot haver eucaristia si al mateix temps no hi ha almenys un desig d’estimar i de compartir.
Els jueus que estaven en aquell indret, no van comprendre el significat del que Jesús havia fet. Volien fer-lo rei. Només hi veien un significat polític. Jesús es retira, no vol que es mal interpreti el que acaba de fer, que va més enllà de la política. També avui veiem que moltes de les solucions als nostres problemes vénen, no de la política sinó de gestos senzills de solidaritat.
Amics, celebrem l’eucaristia amb aquest compromís de girar-nos  cap a Jesús i l’evangeli, amb el compromís de compartir el poc que tenim.