2 diumenge durant l'any B
lectures
lectures
Passat el temps de Nadal,
comencem els anomenats diumenges “durant
l’any”. Diumenge que ve reprendrem l’evangeli d’aquest any, el de Marc, que
com en el d’avui, ens parlarà dels inicis de la missió de Jesús.
Avui és una mica la
transició entre el temps de Joan Baptista i el temps de Jesús. Dos dels
deixebles de Joan “es passen” a
Jesús. Aquest inici del temps de Jesús és ja una primera declaració
d’intencions: No pensa anar sol, vol formar un grup que el segueixi i que podrà
donar continuïtat a l’anunci de la seva bona notícia.
No anar sol, formar
grup... És un element important en la vida del cristià. I en una època com la
nostra en la que sovint falten grups per posar en comú, per compartir penes i
alegries, esperances i neguits, és bo que reivindiquem aquest tipus de grup.
D’altres tipus n’hi ha: esportius, excursionistes, musicals, sindicals,
polítics... Però de grups que en podríem anomenar “de vida” no sempre són fàcils de trobar. Grups basats en la
confiança, en el compartir, en el revisar la vida.
No ens hem de limitar a
dir que per ser cristià cal fer-ho en grup, en comunitat, hem de dir també que és
bo per a tot ésser humà tenir un grup de vida. També el no creient necessita el
grup, a tots ens convé un grup de vida, que en alguns casos esdevindrà una
comunitat.
On es fonamenta el grup
que Jesús vol formar? En la vida precisament: “Veniu i ho veureu” “es quedaren amb ell aquell dia”
No passen el dia a la
sinagoga ni al Temple. Se’l passen allà on Jesús s’allotjava. No sabem què van
fer durant aquell dia, no sabem si van aprendre moltes coses. Només sabem que
al marxar donen testimoni del que han viscut. Andreu es troba amb el seu germà
Simó i comparteix amb ell el que en Jesús ha descobert: Jesús podria ser la
resposta als anhels, a les esperances de la humanitat. Això és el que “l’Ungit” “el Messies” representava per
als jueus del temps de Jesús, aquell que ha de donar resposta als desencants, a
les tristeses, a les dificultats dels homes i dones d’aquell temps.
El que més tard
descobriran, després de la resurrecció, és que Jesús és la resposta als anhels
i les esperances, no només dels jueus, sinó de la humanitat sencera, de tots
els llocs i de tots els temps.
L’inici, però, d’aquest
camí, està en aquesta jornada en què van quedar-se on Jesús s’allotjava. Cadascú
de nosaltres hem d’intentar fer processos semblants. Descobrir Jesús, no només
en les anècdotes de la seva vida, en la superfície, sinó en la profunditat. La
manera de fer-ho no serà la mateixa que la dels primers deixebles. Però el
resultat ha de ser el mateix.
De quina manera, avui,
hem de respondre a la invitació de Jesús “veniu
i ho veureu”? On s’allotja avui Jesús per passar un dia amb ell? a
l’església? al nou testament?
El lloc principal on Jesús
s’allotja també és, com llavors, un lloc de vida. A Jesús l’hem de trobar en la
vida, en la nostra vida, no entesa d’una manera individual. En la nostra vida
hi ha també la vida dels altres, hi ha també els esdeveniments que vivim. La
nostra vida entesa així, jo, els altres i els esdeveniments, és sagrament de Jesús. És allí on l’hem de
trobar. Evidentment, l’evangeli, el nou testament, l’eucaristia, poden ser moments
i llocs que m’ajudin a descobrir-lo millor. Però a descobrir-lo no en la teoria
sinó en la vida. Si la Bíblia, l’eucaristia
o la pregària es deslliguen d’aquesta vida, passen a ser ídols que em poden
portar a un pietisme, en el millor dels casos, o a tants fonamentalismes
religiosos que han existit i existeixen.
Celebrem l’eucaristia i
lliguem-la amb la nostra vida per tal que, com els deixebles, descobrim qui és
Jesús, on s'allotja i què espera de nosaltres.