dilluns, 13 de febrer de 2017

Sigueu bons del tot

7 diumenge durant l'any A
Mt 5, 38-48

Amb l’evangeli que acabem d’escoltar, Jesús conclou aquesta sèrie d’antítesis en les que contraposa el que diu la Llei i el que ell diu. No es tracta de dir no a la Llei, sinó d’anar més enllà, més lluny. Així ens ho diu en la frase final: “Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”. Un “Sigueu bons del tot” que també podríem traduir com “Aneu fins al final”. Efectivament, Mateu utilitza aquí la paraula grega “teleios”, que pot tenir aquest sentit. Una paraula que en els evangelis només trobem aquí i en el passatge de Mateu del jove ric, dient-li en un sentit molt semblant: “Si vols anar fins al final, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres”. No n’hi ha prou d’acomplir la Llei per al qui vol seguir Jesús. Cal anar més lluny. I en les antítesis que hem escoltat avui, aquest anar més lluny passa per un rebuig clar de la violència. Jesús coneix bé l’esperit de l’home, i sap que d’entrada les seves paraules poden semblar exagerades. Com podem estimar els enemics? Com podem para l’altra galta?  
Però pensem per un moment en la història de la humanitat, tan en el passat com en el present... Aquesta història tan plena de violència, tan plena d’espirals de violència que comencen amb petits conflictes i van creixent perquè no hi ha ningú que digui prou, que s’aturi, en definitiva algú que sigui capaç d’estimar l’enemic o de parar l’altra galta.
D’exemples no ens en falten, en els llargs conflictes que no s’acaben mai, a Síria en fratricida guerra civil, a Palestina, entre palestins i israelites, per només donar dos exemples. Però també hi ha violència en les situacions que estan vivint els refugiats que no són acollits enlloc, i que malviuen en camps de refugiats. La manifestació d’ahir ens ha de fer prendre consciència de la violència que segueixen patint encara que s’hagin allunyat del seu país en guerra.
Les paraules de Jesús són un manual de la no-violència, per això a Gandhi li agradava molt aquest tros de l’evangeli.
Jesús no ens demana que siguem afectuosos i amables amb els nostres enemics com ho podem ser amb els nostres amics, amb els nostres familiars. El que ens demana és que desterrem la venjança, l’odi, cap a aquell que considerem enemic i fins i tot que siguem capaços d’ajudar-lo si sabem que està necessitat. I també que traguem del nostre cor actituds xenòfobes i racistes que no reconeixen que tot ésser humà, per diferent que sigui de mi, és un germà.
Anar més enllà, anar fins al final en la nostra relació amb els altres ha de començar per anar més enllà en la relació amb els que tenim més a prop, amb els nostres germans, familiars, amb els nostres companys de feina o d’estudi, amb aquells amb els que compartim més hores. Anar més enllà de la simple correcció, de la bona educació... Crear bon ambient, ser pacient, somriure, acollir, saber perdonar... Tants petits detalls que ajuden a fer créixer la fraternitat i a evitar els conflictes.
Aquesta manera de ser i de fer és Jesús mateix qui ens la va ensenyar, no només amb les seves paraules, sinó sobretot amb la seva manera de fer, amb la tendresa i acolliment amb què tractava els altres, amb la seva preocupació per la situació en què es trobaven, fos perquè estaven malalts, desanimats, exclosos o discriminats. I a la creu ens va donar l’exemple del que ens havia ensenyat, pregant i perdonant aquells que l’havien crucificat.
I com Jesús, molts homes i dones han viscut amb aquest esperit de pau i reconciliació, de perdonar en situacions extremes.

Germans, que nosaltres també anem més enllà, anem més lluny del que és correcte. Així serem instruments de pau i de fraternitat.