dimecres, 12 d’agost de 2015

Els qui mengen aquest pa viuran per sempre

20 Diumenge durant l'any B
Jn 6, 51-58
Continuem escoltant el discurs del pa de vida que Jesús fa després de la multiplicació dels pans i els peixos.
Discurs que no és fàcil de comprendre pels seus auditors, que no saben situar-se en el nivell en el que Jesús parla.
La necessitat d’alimentar-se és una de les més crucials per a un ésser vivent. Des del naixement fins a la mort, un ésser vivent necessita contínuament aquesta funció que el manté en vida. Els éssers humans hem trobat en aquesta funció biològica símbols importants per a la nostra vida més espiritual, més interior. I és en aquest nivell que Jesús se situa.
L’home, com ja va dir Jesús en una de les temptacions del desert, no viu només de pa. És cert que del pa no se’n pot passar, però l’home necessita d’altres aliments. Aliments que el mantinguin en vida, però no la vida biològica, sinó la vida humana.
Sense arribar a la dimensió més religiosa, aquesta experiència ja la vivim en d’altres dimensions: la nostra dimensió intel·lectual, artística, musical... Necessitem llegir llibres, anar a un concert, escoltar música, contemplar una obra d’art, per tal de créixer en aquestes dimensions: el pa no ens és suficient per créixer humanament!
En les nostres relacions personals, d’amor, d’amistat: necessitem també alimentar-nos per fer-les créixer! I si no les alimentem, a poc a poc es moren, i perdem amics, amors, relacions familiars que es trenquen per manca d’aliment.
És ben cert, l’aliment de l’home i de la dona és molt més complex que la dieta alimentària.
Més encara, aquest aliment interior és més important que l’altre, seguint el pensament de Saint-Exupéry al petit príncep quan diu que allò que és important és invisible als ulls.
L’aliment important no el veiem; fins i tot quan comprem un llibre, o contemplem un quadre o escoltem música, el que és més important és invisible als ulls.
L’aliment que Jesús ens ofereix, que no és altre que la seva pròpia vida, el seu exemple, les seves paraules, els seus gestos, és un aliment invisible als ulls, per això és important.
És un aliment que ens dóna el secret de viure, el camí que ens condueix a l’eternitat. El seu aliment és camí, veritat i vida.
Com dirà Pere més endavant, quan molts l’abandonaran: “Senyor, a qui aniríem, només vós teniu paraules de vida eterna!”
Pere i els deixebles descobreixen en Jesús un aliment del que no podran passar-se’n. No en el sentit d’una droga de la que no te’n pots passar, sinó en el sentit d’un aliment que fa créixer, que humanitza, que dóna moments de felicitat inclús en els moments de dificultat i de desànim. D’un aliment que és com un tresor pel que ets capaç de vendre’t tota la resta.
És l’aliment amb el que han viscut tants homes i dones al llarg de més de 2000 anys que seguint l’exemple de Jesús han donat llurs vides en favor dels més pobres, dels malalts, dels vells, dels moribunds, dels marginats, dels presoners.
Cadascú tenim els nostres models, els nostres “sants”. Tots ells s’han alimentat d’aquest pa de vida que és Jesús, han obert llurs cors al seu Esperit per tal de seguir-lo. Tots ells han trobat un camí de felicitat.
L’Eucaristia és el sagrament, és a dir el signe visible, d’aquest Déu que és tan proper de nosaltres i que ens estima fins a l’extrem.
Amb els nostres ulls veiem un tros de pa, una mica de vi. Però el nostre cor veu el que és essencial i que és invisible als ulls: Aquest amor de Déu que es fa visible a través dels homes i dones, que ha creat a la seva imatge, però que s’ha fet sobretot visible en un home anomenat Jesús.
Menjant aquest pa i aquest vi rebem aquest aliment que ens fa créixer, que ens humanitza, que ens fa feliços. No d’una manera màgica. Al regal de Déu hi cal la nostra resposta, el nostre compromís, la nostra acceptació. Cal que sapiguem posar en pràctica la paraula d’aquest Jesús que mengem, el seu evangeli d’amor.
Germanes i germans, busquem el nostre aliment interior com busquem el nostre pa de cada dia. Tinguem cura del nostre esperit tant o més que del nostre cos. L’aliment que Jesús ens dóna ens imanta per tal de caminar en una direcció, aquella que ens condueix vers Aquell que ens ha estimat el primer.