divendres, 5 de juny de 2015

Això és el meu Cos

El Cos i la Sang de Crist any B
Mc 14, 12-16. 22-26
La festa del Cos i la Sang de Crist és una eucaristia sobre l’eucaristia. D’alguna manera, un segon Dijous Sant.
Els dos elements fonamentals de l’eucaristia són la paraula i  la memòria del gest que Jesús va fer el dijous sant.
Paraula i memòria que són aliment per a la nostra vida. La paraula ens alimenta, el pa i el vi també ens alimenten.  
El gest de trencar el pa va quedar ben gravat en la memòria dels deixebles. En els primers temps, la celebració de l’eucaristia se’n va dir “fracció del pa”.
És aquesta acció de Jesús de trencar el pa que és important en l’eucaristia, més que el pa en si mateix, malgrat que durant molts anys i potser avui encara, donem més importància al pa que al gest de trencar el pa i la teologia ha gastat moltes energies a explicar com pot ser que en aquest pa es fa present Jesús.
Jesús va agafar pa de la taula, aquest aliment que no és el que brilla més en una taula, però que sempre acompanya. I el va trencar amb tota la intenció. Va voler resumir el que havia estat la seva vida en aquest gest, en aquest pa trencat, repartit i compartit.
La vida de Jesús va ser un trencar-se, un donar-se als altres; un fer-se a trossos per arribar a tots aquells que el necessitaven.
Aquest gest, que nosaltres repetim en cada eucaristia, és el testament de Jesús. I si vol que el repetim no és per fer-ne un ritus màgic. Si vol que mengem aquest pa trencat és perquè ens comprometem a fer de la nostra vida una vida semblant a la seva, una vida donada i trencada en forma de servei, acolliment, escolta, disponibilitat, compassió, perdó...
I aquí és on té importància l’altre element fonamental de l’eucaristia: la paraula.
És escoltant la paraula, i especialment escoltant l’evangeli, que som cridats i interpel·lats per tal que trobem en les nostres vides aquells que avui són els preferits de Jesús. La paraula ens ha d’ajudar a apropar la nostra vida a la vida de Jesús.
La situació de crisi econòmica i social que travessem des de fa ja uns quants anys no pot ser aliena a les nostres celebracions. El pa de l’eucaristia ens ha de fer pensar en el pa que manca a moltes llars.
El gest de Jesús ha d’ajudar-nos a sortir del nostre individualisme. Els temps que vivim són temps en els que, si obrim els ulls, podem descobrir situacions de dificultat. Una dificultat que ve quasi sempre de pèrdua de feina dels pares, de no trobar feina els fills.
El futur és incert, i davant d’aquesta incertesa cal augmentar el nostre esperit solidari i generós. Saber renunciar a coses supèrflues per poder compartir més amb els altres. Uns altres que poden fins i tot ser membres de les nostres pròpies famílies o de les nostres amistats.
No podem combregar amb Jesús si no combreguem amb els altres.
No podem donar-nos la pau els uns altres sense estar disposats a donar la mà a aquell que la crisi ha deixat a la vora del camí.
No podem proclamar que Déu és enmig nostre, a prop nostre, si nosaltres som lluny dels altres.
Per això, demanem sobretot en aquesta festa del Cos i la Sang de Crist, que les nostres eucaristies siguin veritables eucaristies, que no els manqui una part essencial que és la de posar en pràctica en la nostra vida el manament d’estimar.