4 diumenge de Pasqua any A
La imatge de Jesús
pastor devia ser suggerent i estimada pels primers cristians, ja que va ser una
de les representacions més antigues que es van fer de Jesús.
Es una imatge i una al·legoria
que té com a centre Jesús. Jesús és el pastor, és cert, però per a poder ser
pastor ha hagut de ser abans ovella. El Pare és el seu pastor. Des del primer
moment el Fill ha escoltat la veu del Pare, per això el Pare dirà: “Aquest és
el meu Fill estimat, escolteu-lo”. L’anyell de Déu esdevé pastor, esdevé Mestre.
Mestre i pastor d’unes
ovelles que no són passives. Les ovelles, cadascú de nosaltres, hem d’escoltar,
reconèixer la veu i seguir el pastor, el mestre. No es tracta doncs d’aquella
imatge d’ovella que segueix el ramat sense pensar, sense dir res.
El pastor de l’evangeli
entra per la porta, el guarda li obre. La seva acció és transparent, no hi ha
intencions enganyoses i amagades. Jesús és el net de cor per excel·lència, per
això pot ensenyar, pot guiar. Perquè el que diu i el que fa són coherents. És
un home en qui es pot confiar. Una confiança que esdevé fe.
La veu del pastor és al
costat de moltes altres veus, que no són tan transparents. El pastor intenta
educar les ovelles perquè siguin capaces de distingir, de discernir, de tenir
criteri. D’aquesta manera podran pasturar lliurement, entrar i sortir del
tancat i no caure en els paranys de les veus enganyoses.
Què ens diu avui a
nosaltres aquest evangeli? A qui hem d’imitar, a l’ovella o al pastor. Que da
clar que a tots dos. Així com hem dit que Jesús per a nosaltres és pastor, però
que també ha estat ovella, també nosaltres hem d’intentar ser, en primer lloc
ovelles i en segon lloc pastors.
D’alguna manera, l’ovella
és el deixeble, el que escolta el seu mestre, el pastor és l’apòstol, l’enviat.
El veritable seguidor de Jesús ha de ser deixeble i apòstol. Ha d’escoltar i ha
de parlar. Les dues coses. El que només escolta, queda tancat sobre ell mateix,
no posa en pràctica el que ha escoltat. I el que parla o actua sense haver
escoltat, acaba perdent el sentit de la seva acció, per més meravellosa que
sigui.
Hem de començar, doncs,
essent ovelles, deixar-se modelar pel pastor que és Jesús, i per tots els
pastors que parlen com Jesús. Escoltar, reconèixer les seves veus, saber
discernir la veu de Déu de tantes veus que ens eixorden i que ens esclavitzen.
Veus d’individualisme, de consumisme, d’egoisme, que ens conviden a posar-nos
al centre i que ens fans sords i cecs a la veu de Déu i dels preferits de Déu.
Hem d’acabar essent
pastors, mestres, educadors, portaveus de la veu de Déu, que ajuden els altres
a discernir entre les veus diverses, i que ho fan amb el seu testimoni
transparent i net, sense males intencions, pensant sempre en el bé dels altres.
Ser homes i dones que
donen vida, una vida abundant i de qualitat, i que donen la pròpia vida pels
altres.
En el misteri pasqual
que estem celebrant, hem vist com els lladres i bandolers de la paràbola no
només eren capaços de matar les ovelles, sinó que van matar el pastor, Jesús.
Gràcies a l’experiència
pasqual, les ovelles no només no es van dispersar, sinó que van esdevenir
pastors de nous ramats.
La vida de Jesús, feta
a trossos per a tothom segueix avui donant vida a desdir. Homes i dones pertot
arreu viuen oberts als altres, són pastors per als altres.
Que l’eucaristia sigui
aquell aliment, aquell pasturatge, que faci de nosaltres ovelles fidels i
pastors eficaços.