diumenge, 5 de febrer del 2023

El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí

6 diumenge durant l'any A

lectures


Entre avui i diumenge que ve escoltem, dins del Sermó de la Muntanya, les que són conegudes com antítesis de Jesús: “Ja sabeu què van dir als antics..., però jo us dic...” Sense menysprear la Llei de Moisès, Jesús ens planteja unes fites per anar més enllà del que diuen els manaments.

Diumenge passat escoltàvem que som sal de la terra i llum del món. I una mica abans es troben les Benaurances. Per ser llum i sal, per donar gust al nostre entorn i il·luminar les obscuritats, no n’hi ha prou amb no matar, no robar. Jesús ens proposa uns màxims per tal que siguem veritable sal i llum.

El primer manament que Jesús actualitza és el cinquè, “no mataràs”. Podríem dir que tant de bo que tots els homes i dones complissin estrictament aquest manament. Segur que moltes de les males notícies que omplen els informatius desapareixerien. 

Però també és cert que molts compleixen aquest manament en un sentit literal. I això no significa que les coses vagin bé. Jesús va més enllà i ens proposa que no ens enfadem, que no menyspreem, que no insultem. I que això és més important que les ofrenes que puguem presentar al Temple i que per a nosaltres podríem traduir que no insultar, no menysprear, no enfadar-se és més important que celebrar l’eucaristia o fer una pregària. O, girant-ho, que l’eucaristia o les pregàries ens han d’empènyer a no insultar, no menysprear, no enfadar-se. Una vegada, en la catequesi que el papa Francesc fa cada setmana, deia: “Hi ha signes molt concrets per entendre com vivim tot això, com vivim l’Eucaristia; senyals que ens diuen si vivim bé l’Eucaristia o no la vivim tant bé. El primer senyal és la nostra manera de mirar i considerar als altres. (...) L’Eucaristia que celebro em porta a sentir tots els qui em trobo, de debò, com a germans i germanes? Fa créixer en mi la possibilitat de gaudir amb qui gaudeix i de plorar amb qui plora? M’empeny a caminar cap als pobres, els malalts, els marginats? M’ajuda a reconèixer en ells el rostre de Jesús?”

Si eucaristia i vida són incoherents, l’eucaristia esdevé com els sacrificis, dejunis i ofrenes presentats pels jueus al Temple i que els profetes, en nom de Déu, denunciaven com a inútils.

Tornem a la proposta de Jesús: no insultar, no menysprear, no enfadar-se. Hi ha situacions a les nostres vides, a casa, amb els nostres, amb els fills, amb la parella, amb els pares. A l’escola amb els mestres, amb els companys. A la feina amb els companys, amb els caps, amb els súbdits. A l’edifici o la casa on vivim amb els veïns. Al carrer, quan conduïm el cotxe, amb els altres conductors, amb els ciclistes, amb els vianants... en aquestes i d’altres situacions om vivim la proposta que  avui Jesús ens fa de nos insultar, no menysprear, no enfadar-se? Molt probablement se’ns posaria la cara vermella de vergonya.

Tornant al papa Francesc, deia referint-se a aquest tipus de comportament dins mateix de l’Església: “Em fa mal comprovar com en algunes comunitats cristianes, i encara entre persones consagrades, consentim diverses formes d'odis, de calúmnies, de difamacions, de venjances, de gelosia, de desitjos d'imposar les pròpies idees a costa de qualsevol cosa, i fins i tot persecucions que semblen una implacable caça de bruixes. A qui volem evangelitzar amb aquests comportaments?”

La proposta de Jesús continua, doncs, essent ben vàlida avui per tal que un món nou més digne i més humà sigui més a prop. 

Que l’eucaristia no sigui un temps d’evasió, sinó de compromís a viure les nostres relacions humanes seguint les invitacions de Jesús.