dijous, 25 d’agost del 2022

Sant Josep Calassanç 2022

 


Voldria començar fent un petit repàs de la biografia de Calassanç :

Neix l’any 1557 a Peralta de la Sal, a la Franja. Des de petit se sent cridat a ser sacerdot. Després d’estudiar  Filosofia i Teologia i de superar algunes proves és ordenat sacerdot el 17 de desembre de 1583 a la diòcesi d’Urgell. Exerceix el ministeri pastoral a diferents parròquies, al bisbat, i esdevé un sacerdot apreciat per la gent, pels sacerdots i pel bisbe. 

L’any 1592 s’embarca de Barcelona a Roma, enviat pel bisbe per diferents gestions, però també per aconseguir una canongia.

Durant la seva estada a Roma, com que no té un excés d’ocupació col·labora amb confraries caritatives. Fruit d’aquesta col·laboració s’endinsa als barris pobres de Roma. Al Transtevere s’adona que hi ha molts infants al carrer sense cap mena d’educació ni instrucció. Proposa a alguna congregació i també als sacerdots del lloc que actuïn per a la educació dels infants pobres, però no obté resposta.

L’any 1597 decideix fer una petita escola a la parròquia de Santa Dorotea. Amb alguns col·laboradors l’escola creix i s’ha de traslladar a edificis més grans fins arribar a San Pantaleo, on viurà fins a la seva mort.

Per donar estabilitat a la seva obra, que ell anomena Escola Pia, funda una congregació religiosa l’any 1617.

Haurà de superar moltes dificultats, incomprensions, ja que una escola per als pobres no era ben compresa per la societat de l’època. 

Mor a Roma el 25 d’agost de 1648, als 92 anys.

L’any 1767 és canonitzat, i l’any 1948 el papa Pius XXII el declara patró de les escoles populars cristianes.

Fins aquí la biografia.

Més enllà de les lectures que hem escoltat, que són ben adequades al sant, si a mi m’haguessin deixat escollir, hauria escollit un text de l’evangeli que per mi reflecteix molt bé la vida de Calassanç: la paràbola del bon samarità.

Una paràbola en la que el samarità, seguint els verbs del text fa quatre accions: “El veié, se’n compadí, s’hi acostà, se n’ocupà.”

Com molts d’altres bons samaritans, Calassanç veu els infants del carrer. Ell hi veu un infant ferit par la ignorància i la pobresa. D’altres van passar de llarg, tenien pressa, tancaven els ulls. Calassanç se’n compadeix, es posa al seu lloc. I en aquest posar-se al seu lloc s’hi acosta per embenar les seves ferides a través de l’educació. Hauria pogut donar una almoina, però no en té prou, com el samarità se n’ocupa amb la creació de les seves escoles i de la congregació religiosa.

Com els samaritans en temps de Jesús, i com el mateix Jesús, Calassanç és incomprès especialment per aquells que veuen en la seva obra educativa per als pobres una revolució de la societat.

Hi ha un autor que divideix la paràbola del bon samarità amb tres accions: Fer-se càrrec, carregar i encarregar-se.

També amb aquests tres verbs es reflecteix bé el que va fer Calassanç: Es va fer càrrec del problema, va carregar sobre seu la tasca educativa i busca la manera que la seva intuïció perduri més enllà d’ell. 

Ja sabem quantes obres són molt personals i moren amb el qui l’ha creat. No va ser així amb Calassanç, va tenir una visió de futur que ha perdurat a través dels segles, no només en l’Escola Pia sinó en molts models educatius dels segles següents. Per exemple la idea d’una escola per a tots que és ben actual. O bé el seu lema “pietat i lletres”, que avui podríem traduir per fe i cultura, per valors i cultura, que és una intuïció de l’educació integral, la que no en té prou amb donar uns coneixements, sinó que vol arribar a totes les dimensions de l’alumne, i no només a l’intel·lectual.

Sant, doncs, ben actual, model per a tots els educadors i model per a nosaltres, que com ell intentem seguir Jesús ben de prop, ser com ell bons samaritans.

Que l’eucaristia que avui celebrem en aquest dia de festa ens doni força per obrir els nostres ulls i estar atents a les necessitats dels altres, especialment dels pobres, dels infants i dels desvalguts.