Divendres Sant 2022
La passió de Jesús que acabem d’escoltar no és només el record d’una història del passat, tampoc un exercici de sentimentalisme davant uns fets on hi ha dolor, crueltat, odi.
Cada vegada que escoltem la passió de Jesús hem d’intentar que ens il·lumini en la nostra vida d’avui, en la nostra història personal i també social.
En la passió de Jesús s’hi condensa tota la passió del món i de la història. Passió del món que és guerra a Ucraïna i a d’altres països. És fam i pobresa al Tercer Món. És malaltia lluny o a prop. És pobresa aquí ben a prop nostre, manca d’habitatge, desnutrició, gent sense-sostre, gent vivint una soledat no desitjada. És discriminació racial, de gènere. És mort, morts joves, accidents, violència.
La passió de Jesús hauria de donar llum i confiança més enllà d’aquesta passió del món. No ens dona respostes, ens obre a la fe i a la confiança i ens impulsa a ser instruments de vida i d’amor.
Al centre d’aquesta història de Passió que hem escoltat hi ha Jesús. És Jesús, ell que també va experimentar la por, el desànim, el dolor, l’abandó en la seva pròpia carn qui és per a nosaltres model de vida i d’amor front a les nostres pors, desànims, dolors.
Però en aquesta història hi ha d’altres personatges que reflecteixen les diferents actituds que cada un de nosaltres adopta davant la passió del món.
Les actituds de Judes, del Gran Sacerdot, de Pere i de Pilat ens parlen de traïció, condemna, negació i de desentendre’s, de rentar-se les mans. Actituds que no són tan lluny de les que vivim de tant en tant en relació amb els qui ens envolten, els qui conviuen amb nosaltres a casa o a la comunitat, els companys de feina o d’estudi, els subordinats o els superiors, els veïns, els conciutadans, qualsevol home o dona que es creua amb nosaltres.
Hi ha però d’altres actituds: La de Simó de Cirene, encara que no aparegui en l’evangeli de Joan, la de les dones, la de Nicodem i Josep d’Arimatea. Actituds d’ajuda, d’acompanyament, de testimoni o de compromís.
Actituds que també vivim nosaltres de tant en tant. Enmig de la injustícia, la violència i la mort, que és el que és més cridaner i que a vegades s’amplifica més als mitjans de comunicació, hi trobem aquestes petites històries de generositat, servei, acompanyament, compromís, ajuda...
Llegir i escoltar la passió ens ajuda a descobrir l’esperit de Déu en la nostra història personal i social i ens obre a l’esperança. Una esperança que ens impulsa a ser protagonistes de petites històries de generositat, servei, acompanyament, compromís, envers aquells que avui viuen la passió.
I si la passió ens toca a nosaltres, intentar viure amb confiança, com ho féu Jesús, posant-se a les mans del Pare fins i tot quan se sentia abandonat.
Adorem la creu, preguem pel món sencer, compartim el pa. Que aquests gestos que ara farem ens ajudin a apropar-nos d’aquell que és el camí, la veritat i la vida.
