diumenge, 2 de gener de 2022

Hem vist com s'aixecava la seva estrella

Epifania del Senyor 2022

lectures


El relat dels Mags a l’evangeli de Mateu és ben suggeridor. Situat al moment del naixement, ens presenta ja des del començament tres maneres d’apropar-se a Jesús que es repetiran tot al llarg de la seva vida. 

Els mags, uns pagans, vinguts d’Orient. Més que mags en el sentit propi de la paraula, hem de pensar en savis, coneixedors de l’astrologia, com succeïa en els països a l’orient de Palestina. No coneixen la revelació de Déu als jueus. Però en canvi estan oberts al misteri, atents al que passa entorn d’ells. Tenen un esperit obert. No estan tancats en idees fixes ni en tradicions intocables. Tenen un esperit que els fa aixecar i començar un viatge del que no saben el destí.  

Els grans sacerdots i els lletrats del poble són els guardians de la “veritable” religió. Malgrat això no cerquen la veritat. S’han encasellat en les seves tradicions i són incapaços d’escoltar ni de cercar. Saben on ha de néixer el Messies, però cap d’ells anirà a Betlem. Són fidels al culte, als dejunis i als sacrificis, sense saber que el misteri es troba en d’altres llocs, enmig de la humanitat, sobretot la més senzilla i pobra, enmig de pastors incultes.

El rei Herodes és el poder, la brutalitat, només veu en Jesús una amenaça. Farà tot el possible per eliminar-lo però no ho aconseguirà. Però sí ho aconseguiran, trenta anys més tard els que com ell exerceixen el poder amb tirania i crueltat.

Mentrestant els Mags continuaran la seva recerca. No entraran al temple majestuós de Jerusalem. El petit estel els conduirà al petit poble de Betlem, lluny del poder i de la religió oficial.

Quan hi arribin trobaran un nen amb Maria, la seva mare. Res més. En aquesta fragilitat descobriran algú a qui adorar i oferir els seus tresors més valuosos.

El relat és desconcertant. El Déu amagat en la fragilitat humana no el troben els qui viuen instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa. Es revela a tots aquells  que guiats per petites llums cerquen l’esperança enmig de la tendresa i la pobresa de la vida.

Ens hem de preguntar avui on busquem Déu, en les nostres seguretats, en el nostre benestar? Sabem escoltar i escrutar, estem disposats a canviar de lloc, no necessàriament geogràfic, sinó d’aquells llocs on ens trobem massa arrecerats i aïllats, però on potser no hi ha l’infant de Betlem? Estem  disposats a anar allà on es fa present el Regne de Déu, el regne de justícia i de pau?

La festa de l’Epifania ens parla també de la universalitat del Regne de Déu, un regne que trenca totes les barreres. En els Mags hi veiem representada la humanitat de totes les cultures i de tots els temps.

Per això, és bo que tinguem un record per totes les organitzacions i persones que no tenen fronteres: metges sense fronteres, cooperants i voluntaris, missioners...  Gent que no té por del desconegut, fins-i-tot prenent riscos, per fer-se germà del que viu en la pobresa, en la malaltia, en la injustícia, en la guerra. 

Tinguem també un record pels qui cercant una vida més digna i fugint de la guerra i la pobresa, emprenen camins desconeguts, com els Mags, i es troben amb els Herodes d’avui, amb barreres de tota mena, murs i fronteres, oïdes tancades, incomprensió i rebuig.

En aquesta festa de l’Epifania preguem perquè l’Església creixi en universalitat, que obri bé els ulls al món d’avui. 

I avui que fem i rebem regals, intentem fer-los des del cor. Regals d’amabilitat, de companyia, d’afecte, de solidaritat, d’alegria. Regals que no costen diners, però que obren llums d’esperança en aquells que els reben. Regals d’amor i tendresa que en el temps de pandèmia que encara vivim s’han fet als hospitals, a les cases, als  serveis socials, a les residències de gent gran i a tants altres llocs.

I que l’eucaristia, regal que Jesús ens fa cada vegada que la celebrem, ens faci créixer en el seu amor.