Tots Sants 2021
L’evangeli que escoltem cada any en la solemnitat de Tots Sants és un evangeli que ens parla de felicitat. Segurament tots volem ser feliços. Però és igualment cert que hi hauria moltes definicions i molts camins de felicitat. Potser tants com persones. Tot depèn dels valors que posem al capdamunt.
Les benaurances ens indiquen un camí de felicitat: La pobresa, la humilitat, la justícia, la compassió, la netedat de cor, la pau... Créixer en aquests valors és camí de felicitat. No una felicitat passatgera i efímera, sinó duradora i profunda. Una felicitat que arriba al cor.
No és una felicitat ingènua, és conscient del dol, de la persecució. No s’estalvia res de la condició humana. És una felicitat que va sempre més enllà de tot el que és negatiu. És una felicitat amarada d’esperança. La segona part de cada una de les benaurances, és una frase d’esperança.
Una esperança que no ens adorm, al contrari, una esperança que ens fa caminar pels camins de la justícia i de la pau.
Si pensem una mica en els sants “oficials”, potser aquells pels que tenim més devoció o admiració, com Francesc d’Assís, Josep de Calassanç, Teresa de Calcuta, Teresa de Jesús, Teresa de l’infant Jesús, Joan de la Creu, segur que hi trobarem els valors de les benaurances i també l’esperança. Per a nosaltres tots ells són models per al nostre camí a la recerca de la felicitat.
Però també ho poden ser, i per això té sentit la festa d’avui, tants homes i dones que han estat ben propers de nosaltres per llaços familiars, d’amistat, de fraternitat. De molts d’ells en traiem també lliçons de vida i d’esperança que ens ajuden a caminar.
La festa de Tots els Sants reuneix la multitud immensa dels qui han intentat passar per la vida fent el bé, treballant per la justícia i la pau i pels valors de l’evangeli. Segur que en ells hi ha també moments de feblesa, de mediocritat, d’infidelitat o de foscor. També en els sants “oficials”. També en cada un de nosaltres.
Però si algú és per a nosaltres el més gran model de santedat és aquell que ens va dir que havíem de ser sants com Déu és sant, aquell que ens va dir que cal ser humil, que cal lluitar per la justícia, que cal ser compassiu, net de cor, que cal ser homes i dones de pau. I que no només ho va dir sinó que ell mateix va viure d’acord amb aquests valors de les Benaurances.
En Jesús hi ha el més gran exemple de vida, ell és el camí, la veritat i la vida. Com va dir Pere al llibre dels Fets, Jesús va passar per la vida fent el bé i ens va descobrir que fent el bé podem ser més feliços. Ens va fer veure, no només amb les paraules sinó amb els fets que ni el diner ni el poder no ens donen felicitat duradora. Ho hem escoltat en l’evangeli dels darrers diumenges.
Germanes, germans tinguem un pensament avui, vetlla de la commemoració dels fidels difunts, per aquells que ens han precedit i que hem conegut i estimat. Confiem que ells són benaurats.
Que el signe del pa trencat que ens va deixar Jesús com a memorial de la seva pròpia vida donada fins al final i sense reserves, sigui aliment per tal que les nostres vides avancin pel camí de les benaurances, i siguin també vides donades per als altres, instruments de pau i justícia, de misericòrdia i d’humilitat.
