diumenge, 18 de juliol del 2021

Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor

Sant Jaume 2021

lectures

Quan parlem de Jaume, Joan, Pere o de qualsevol altre dels dotze, utilitzem indistintament la paraula deixeble i la paraula apòstol, de manera que en l’ús corrent identifiquem les dues paraules. 

En realitat el significat de les dues paraules és diferent, i ens ajuda a comprendre la seva missió i de retruc la nostra, de seguidors de Jesús.

El deixeble és aquell home o dona que té un Mestre que li dona un ensenyament. En el temps de Jesús eren freqüents. La imatge d’un deixeble és la del que escolta, assegut als peus del mestre. La paraula deixeble insisteix, doncs en el fet d’escoltar.

La paraula apòstol ve del grec, i etimològicament significa l’enviat (literalment, el que és llençat lluny). Aquesta paraula insisteix més en el testimoniatge.

Què ha de ser un seguidor de Jesús, un deixeble o un apòstol? La resposta és senzilla: les dues coses. Amb les dues paraules s’expressa molt bé com s’ha de ser seguidor de Jesús. 

D’entrada, cal escoltar. Si no s’escolta, és molt fàcil que el testimoniatge que donem no sigui el testimoniatge de Jesús i de l’evangeli. 

Però el qui es queda només en l’escolta, i no s’aixeca per posar en pràctica el que ha escoltat, es queda a mig camí. No arriba a ser un testimoni de Jesús, i fins i tot podria arribar a ser un contra testimoni, si llueix massa la seva condició de deixeble de Jesús i després la seva vida va per camins contraris.

És el perill que els qui ens anomenem cristians sempre tenim. Que els altres no vegin en la nostra vida allò que prediquem.

En l’evangeli que hem escoltat es posa de manifest aquest fet. Jaume i Joan, i segurament tots els altres, volen fer valer la seva condició de deixebles de Jesús per ocupar els llocs importants.

Vol dir que no han interioritzat bé, que no han escoltat bé tot el que Jesús els havia ensenyat, amb paraules i amb fets. Després d’un bon temps de seguir-lo, no havien descobert encara que entre els qui volen seguir Jesús les coses no funcionen com en altres ambients.

El qui vol ser important s’ha de posar al servei dels altres, de la mateixa manera que Jesús ho ha fet. El que vol ser important ha d’estar disposat a donar-se fins al final per amor, tal com Jesús ho ha fet.

Aquesta lliçó de Jesús l’hem après després de dos mil anys de cristianisme? O seguim buscant en primer lloc privilegis, llocs importants.

Si hem de ser sincers, segurament ens cal encara escoltar molt la paraula de Jesús, des del més petit dels cristians fins al més gran. Des del senzill batejat fins al Sant Pare, passant per bisbes, capellans, catequistes...

Sant Jaume formava part del nucli més restringit dels dotze, junt amb Pere i el seu germà Joan. Testimonis de la transfiguració, de la resurrecció de la filla de Jaïre i de la pregària de Jesús a Getsemaní. 

Després de la mort i resurrecció, segur que va comprendre que formar part d’aquest grup de tres no era per tenir més privilegis. Ben al contrari, com hem escoltat a la primera lectura, Jaume serà el primer dels dotze en donar la seva vida pel fet de seguir Jesús a mans d’Herodes.

La mort de Jaume el fa esdevenir un veritable apòstol, un enviat, un testimoni. D’altra banda, sabem que la mort de Jaume va provocar la primera expansió dels cristians més enllà de Jerusalem.

Amics, que en el testimoni dels apòstols, com Jaume, sapiguem descobrir de quina manera, avui i aquí hem de ser testimonis, hem d’anunciar la bona notícia de Jesús no amb paraules ni discursos, sinó amb fets, intentant posar-nos al servei dels altres sense fer distincions.