1 diumenge de Quaresma any B
Just abans del relat de l’evangeli que acabem d’escoltar, Jesús és batejat al Jordà. Quan surt de l’aigua, l’Esperit baixa sobre d’ell i una veu que ve del cel diu: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut”. És aquest mateix Esperit que empeny Jesús al desert.
Abans de començar la seva missió Jesús hi passa quaranta dies. El desert existeix realment prop del Jordà, on Joan batejava. Els israelites hi van passar quaranta anys abans d’entrar a la terra promesa. Però el desert és sobretot un lloc simbòlic. Molts homes i dones han tingut experiències importants en el desert. Antoine de Saint-Exupéry, que havia conegut bé el desert del Sàhara, en el seu llibre “Carta a un ostatge” escrivia que en el desert l’home és governat per l’Esperit; i també deia: “El desert no és allà on pensem que és. El Sàhara és més viu que una capital, i la ciutat més bulliciosa és buida si els pols essencials de la vida es desimanten.”
És cert, el desert és el lloc nu, on no hi ha distraccions i et confrontes directament amb tu mateix i amb Déu. És també el lloc dels perills, on et pots sentir desprotegit i sense forces.
És l’experiència de Jesús durant aquests quaranta dies, però també tot al llarg de la seva vida. Al desert Jesús troba els pols que l’han d’orientar en la seva missió. Descobreix en el cara a cara amb el Pare de quina manera ha de viure la seva filiació: pel poder polític? pel miracle fàcil? per les riqueses? per l’admiració de la gent? Al desert Jesús descobreix que ha de ser Fill en el servei, en la donació, en l’amor sense fronteres.
Potser per a alguns aquest any de pandèmia l’han viscut també com un temps de desert, a casa en el confinament, a l’hospital en la malaltia. Temps de solitud, de silenci.
La Quaresma pot ser un temps de desert. En aquests quaranta dies podríem crear el nostre propi desert, un temps on el silenci ocupi un lloc important. Sols cara a cara amb nosaltres i amb Déu.
Dedicar uns minuts cada dia a aquest exercici interior, deixant de banda tot allò que ens distreu, llegint algun text bíblic, l’evangeli del dia per exemple, per tal de fer una mirada sobre la nostra vida, les nostres relacions, la nostra vida en la societat. Revisar la nostra vida a la llum de l’evangeli.
I com Noé, descobrir l’arc de sant Martí que apareix després de la tempesta: després dels dies negres, del sofriment, del desànim, del dubte... L’arc de sant Martí que és signe de pau, de vida, de llum i de confiança. Des que el veiem aparèixer en el nostre cor, sabem que més enllà de tot allò que és fosc hi ha una llum, hi ha sentit, hi ha Déu.
La Quaresma és un temps oportú per revisar les nostres relacions humanes. A la parella, a la família, a la comunitat, a la feina, a l’escola, a la ciutat. Vivim aquestes relacions amb un esperit obert, servicial, acollidor, proper, reconciliador?
El dia de Pasqua renovarem els compromisos del Baptisme. Perquè no esdevingui un ritus i unes paraules buides, cal que des d’ara ens hi preparem fent aquesta revisió. Com acostumem a fer amb el nostre cos, amb la salut, és bo que almenys una vegada a l’any fem aquesta revisió interior.
Una revisió que ens pot ajudar a imantar els pols que s’havien desimantat, els pols que ens han de guiar i orientar. És Jesús qui ens fa costat per ensenyar-nos on és el nord, el camí cap al Pare.
Celebrem l’eucaristia, sagrament de la vida de Jesús, una vida plena de l’Esperit de Déu, una vida compartida i lliurada, una vida en la que ens podem emmirallar per tal que en les nostres vides l’Esperit de Déu, l’Esperit de Jesús actuï, fent de nosaltres testimonis que donen vida i llum als qui ho necessiten.
