diumenge, 21 de febrer del 2021

Aquest és el meu Fill, el meu estimat ; escolteu-lo

2 diumenge de Quaresma any B

lectures


El relat de la transfiguració ocupa un lloc important en els evangelis sinòptics. Una importància que es troba no en els detalls del que va passar, sinó en el seu missatge.  Val la pena descobrir quin missatge ens vol donar i veure si en la nostra vida hi ha moments semblants.

Una primera pista per descobrir aquest missatge és de recordar un altre moment de la vida de Jesús, el del baptisme al Jordà. En el text del baptisme les paraules del  Pare són quasi idèntiques a les de la Transfiguració: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”

La missió de Jesús des del Baptisme és de viure com a Fill de Déu, però no a la manera dels homes, pel poder, la riquesa o el miracle fàcil, com li suggereix el dimoni al desert, sinó a la manera de Déu, que és en resum posar-se al servei de la humanitat.

El camí d’amor que emprèn en el baptisme serà l’admiració d’uns, d’aquells que tenen set d’esperança, però també el rebuig d’altres, dels qui creuen que no necessiten res de ningú.

 Una mica abans de començar el seu camí cap a Jerusalem, allà on la foscor intentarà ofegar la llum, Jesús es transfigura per encendre una llum enmig d’aquesta foscor que s’aproxima.

És una llum donada als deixebles que hauran de travessar per la nit de la passió i de la creu. I és una paraula del Pare adreçada també a aquests deixebles: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”

 La vida humana, cada una de les nostres vides, camina entre llums i foscors. La cendra del primer dia de Quaresma ens recordava la nostra fragilitat. Fragilitat física i fragilitat interior. Els moments en què ens adonem d’aquesta fragilitat són tan freqüents ! Malaltia, mort, catàstrofes, violència… però també incoherència, feblesa, egoisme, infidelitat, ruptures…

Fragilitat que en el darrer any se’ns ha fet i se’ns fa encara més palesa. Una fragilitat que ens uneix siguin quines siguin les nostres conviccions i creences. Ens hem hagut d’enfrontar amb situacions difícils de comprendre.

És enmig de la foscor que hem de saber descobrir la llum. En els desànims, quan ho deixaríem córrer tot, que hem de trobar l’esperança. Enmig de l’odi que hem de fer gestos d’amor. Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida, de la mateixa manera com Jesús ho feia: guarint, consolant, acollint, servint, animant, perdonant. 

Transfigurar la fragilitat i la foscor de la vida dels qui ens envolten amb els nostres gestos d’acolliment, consol, acolliment, servei, ànim, perdó.

Un somriure, una paraula, poden ser resplendents com el rostre resplendent de Jesús a la muntanya. Gestos i paraules, sovint molt discrets, que ajuden molta gent a viure enmig de les seves dificultats. Gestos i paraules que han ajudat els malalts als hospitals i a les UCIS.

La vida no s’atura dalt de la muntanya. Cal sempre baixar a la plana, allà on hi ha la vida de cada dia. No podem tancar-nos allà on ens trobem bé. Hem de baixar enmig del món per comunicar la nostra esperança.

A Síria, a Palestina o a Barcelona, al Tercer Món o al Quart Món,  lluny o a prop, dins de les nostres famílies, a la feina, a l’escola, hem d’intentar ser portadors de llum i esperança.

Evidentment, per poder donar, cal abans tenir. Ens calen temps i moments per carregar les piles, per encoratjar-nos, per ajudar-nos. La comunitat cristiana, l’eucaristia, la pregària, han de ser moments on alimentar la nostra esperança.

Que aquesta eucaristia d’avui sigui un moment de transfiguració, que ens ajudi, baixant de la muntanya, a ser testimonis de l’evangeli en la vida de cada dia.