3 diumenge d'Advent any B
El fragment del profeta Isaïes que hem escoltat és aquell que Jesús va llegir a la sinagoga de Nazaret i que era, per dir-ho d’alguna manera, el seu programa: “L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu...”
L’Esperit de Déu és en els profetes, l’Esperit és en Jesús, però també és en nosaltres. L’Esperit de Déu no és elitista, només per a gent especial, només per als sants, només per als d’una determinada religió... L’Esperit de Déu és universal, no és sectari... Reposa sobre tot home sobre tota dona que no es tanca sobre si mateix, que s’obre a la seva acció.
Deixar-se conduir per aquest Esperit, apropar-se d’ell no significa allunyar-se del món, dels altres. Tot el contrari, apropar-se d’ell només es pot fer apropant-se al mateix temps dels altres, especialment dels desvalguts, dels qui tenen el cor adolorit, dels presoners, dels captius...
El missatge d’Isaïes, que Jesús fa seu, ens il·lumina molt bé en aquest temps d’Advent, en el que ens preparem per a la seva vinguda. L’espera d’aquesta vinguda consisteix a esperar i acollir els altres, d’acord amb aquelles paraules de Jesús que vam escoltar fa uns diumenges: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” sense oblidar que aquests germans de Jesús eren els afamats, els qui passaven set, els forasters, els malalts, els presoners. En les paraules de Jesús ressonen les paraules d’Isaïes: els desvalguts, els cors adolorits, els captius, els presos...
La nostra preparació de Nadal ha d’anar per aquí, per apropar-nos dels preferits de Jesús, que avui són també els presoners i els captius. També aquells que no arriben a cobrir les despeses més essencials com és la del pa de cada dia, sobretot en aquests mesos en què tants han perdut o han vist disminuir molt els seus ingressos degut a la pandèmia. Apropar-nos dels malalts, dels qui han perdut un ésser estimat.
Aquesta és també la preparació a la que Joan Baptista ens convida. Aplanar el camí al Senyor és aplanar el camí als altres, en comptes d’aixecar murs i tancar-nos en els nostres petits mons.
Els petits mons personals, familiars, però també els nostres petits mons de països d’Occident que pensant només en els nostres problemes oblidem la situació dels països del Tercer Món.
A l’evangeli hem escoltat que Joan venia a donar testimoni de la Llum. Nosaltres podem ser avui testimonis de la Llum. Una Llum que no consisteix a saber moltes coses, a conèixer els secrets de la ciència o de l’economia, ni a conèixer els misteris de l’existència. La Llum que hem de testimoniar és la Llum de l’amor. Com diu el mateix Joan en la seva primera carta: “els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, però els qui no els estimen estan en la fosca, caminen a les fosques i no saben on van”.
El papa Francesc, en la seva darrera encíclica “Fratelli Tutti” ens parla també d’una única humanitat, on l’objectiu és la fraternitat i l’amistat social. On tots estem units per un mateix Esperit, en siguem conscients o no, un Esperit que ens fa aturar quan veiem un germà caigut al costat del camí, el coneguem o no, sigui quina sigui la seva religió, la seva raça o la seva nacionalitat.
Que en aquest temps d’Advent siguem dòcils a l’Esperit de Déu que ens envia a portar la bona nova als desvalguts, que ens apropa solidàriament de la humanitat i del món que Déu ens ha confiat.
