diumenge, 25 d’octubre del 2020

Vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar

Tots els Sants 2020

lectures


La lectura de l’Apocalipsi ens dóna un missatge d’universalitat. La multitud que ningú no pot comptar és  la humanitat de tots els temps i de tots els llocs que caminen cap a Aquell que la va crear a la seva imatge i semblança.
La festa de Tots Sants és una festa d’universalitat. La mateixa universalitat que té dins seu la bona notícia de Jesús. 
Francesc ens acaba de deixar també un missatge d’universalitat en la seva encíclica “Fratelli Tutti”, “Tots Germans”, una universalitat que hauria de ser sagrament i penyora de la universalitat de la que ens parla el llibre de l’Apocalipsi.
Creure en la universalitat de la fi dels temps, sense treballar en la universalitat d’avui seria una esperança buida.
Francesc ens parla d’una humanitat universal, on tots som germanes i germans, sense tenir en compte l’origen, la raça, la ideologia ni tampoc les creences o les conviccions. Qualsevol home, qualsevol dona, és el meu germà és la meva germana a qui he d’estimar, de qui m’he de preocupar.
És en la paràbola del bon samarità on Francesc hi veu palès l’amor universal, sense fronteres. En el samarità que no mira si l’home ferit és samarità, hi veu només algú que necessita ajuda.
La paràbola és una resposta a la pregunta del Mestre de la Llei: “Qui són els altres que haig d’estimar?” Jesús no li respondrà qui són els altres, més aviat el convidarà a fer-se proper dels altres, sigui qui sigui.
Per això, perquè quedi clar, Jesús destaca que l’home ferit és un jueu, mentre que el qui s’atura i l’auxilia és un samarità. Així ens fa comprendre que l’amor s’ha d’obrir a tothom.
En l’encíclica Francesc parla d’una altra de les característiques de l’amor: la gratuïtat. Ens diu: “La gratuïtat és la capacitat de fer algunes coses perquè sí, perquè són bones en elles mateixes. Hem rebut la vida gratis, no hem pagat per ella. Llavors tots podem donar sense esperar alguna cosa, fer el bé sense exigir-li tant a aquesta persona a qui s’ajuda.”
Amor universal i gratuït són els fonaments per construir una fraternitat humana, “una única humanitat, com a caminants de la mateixa carn humana, com a fills d’aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cadascú amb la riquesa de la seva fe o de les seves conviccions, cadascú amb la seva pròpia veu, tots germans.”
Bones reflexions en la festa de Tots els Sants, de tots els que ens han precedit i han posat en pràctica el manament d’estimar, trencant tota mena de barreres personals i socials, i estimant sense esperar res a canvi. Més enllà dels límits de les religions. Citant a Francesc en un text anterior: “No hi ha alternativa a la caritat: els qui es posen al servei dels germans, encara que no ho sàpiguen, són els que estimen Déu”.
Francesc mateix a l’encíclica cita persones no catòliques i no cristianes que l’han motivat en la reflexió sobre la fraternitat universal: Martí Luther King, Desmond Tutu i Gandhi.
Amb els sants d’ahir i d’avui fem créixer la fraternitat que per a nosaltres es deriva de reconèixer-nos fills de Déu.
Acabo amb un fragment d’una pregària ecumènica amb la que s’acaba l’encíclica: 
“Concedeix als cristians que visquem l’evangeli i puguem reconèixer el Crist en cada ésser humà, per veure’l crucificat en les angoixes dels abandonats i oblidats d’aquest món i ressuscitat en cada germà que s’aixeca.
Vine Esperit Sant, mostra’ns la teva bellesa reflectida en tots els pobles de la terra, per descobrir que tots són necessaris, que són rostres diferents d’una mateixa humanitat que estimes. Amén”