Santa Teresa de Jesús 2020
Rm 8, 14-17. 26-27 Jn 4, 4-15a
En l’evangeli que acabem d’escoltar hi trobem una d’aquelles trobades que ens diuen molt de la manera de ser i de fer de Jesús. Des que arriba la dona, Jesús inicia un diàleg amb ella, cosa poc freqüent en aquella època, pel fet que era samaritana i dona. No la mira amb prejudicis, amb menyspreu ni amb superioritat. La mira amb tendresa. Per això ella està sorpresa, com també se sorprendran els deixebles quan tornen en la continuació del relat que hem escoltat.
El clima que s’estableix al voltant del pou és de confiança i de trobar-se bé. Quantes trobades humanes són ben diferents, trobades plenes de prejudicis, menyspreu, condemna.
En el diàleg de Jesús amb la dona samaritana hi veiem una relació natural i transparent de Jesús amb les dones, que com deia sorprèn en primer lloc a la mateixa dona i més tard als deixebles. Hi ha un veritable diàleg, on tant Jesús com la samaritana parlen i escolten, es respecten mútuament, cadascú hi té el seu lloc.
El tema central, del diàleg és el de l’aigua. Jesús aprofita aquest gest tan senzill de demanar una mica d’aigua, per parlar-nos d’una altra aigua.
De la que apaivaga les sets interiors, les del cor. Per les sets materials, per les sequeres, tothom es mobilitza. Per les sets del cor no ens mobilitzem tant. Per la sequera de la pobresa, de la guerra, de l’individualisme, del consumisme, del racisme, de la intolerància, quines mesures es prenen? On anem a buscar l’aigua viva, la que apaga la set de justícia, d’amor, de llibertat, de veritat, de pau?
Pel que sabem, la dona samaritana i la trobada de Jesús amb ella van ser inspiradores per Teresa. De fet hi ha altres dones de l’evangeli que l’inspiren, començant per Maria, la mare de Jesús i seguint per les germanes Marta i Maria per Maria Magdalena. I en totes elles, començant per la mare de Jesús, Teresa hi veu models de dona. Hi descobreix la visió positiva que Jesús tenia cap a elles, poc habitual a l’època de Jesús i també a l’època de Teresa.
Amb cada una de les dones que acabo de citar hi ha trobades de Jesús semblants a la de la samaritana. I és també això el que inspira Teresa. No només la dona sinó la trobada de Jesús amb ella. Perquè hi veu reflectida les seves pròpies trobades amb el Crist. Les trobades de Jesús són mediacions per a Teresa per poder arribar a la humanitat del Crist. I així, poder llegir les pròpies experiències de vida com trobades amb el Crist en la seva humanitat.
Com a dona que és i en una situació no gaire diferent de la de les dones en temps de Jesús, Teresa s’alimenta d’una manera especial de les trobades de Jesús amb dones com la samaritana.
El tema de la recerca de l’aigua veritable que apaga les sets és també un lloc d’enriquiment i de comprensió de la seva vivència. Així ho expressa ella mateixa en els seus escrits:
"¡Oh, cuantas veces me acuerdo del agua viva de la que le habló el Señor a la Samaritana!, y así soy muy aficionada a aquel Evangelio; y es así, cierto, que sin entender como ahora este bien, desde muy niña lo era (aficionada a ese Evangelio) y suplicaba muchas veces al Señor que me diera aquella agua, y la tenía dibujada (la imagen) adonde estaba siempre, con este letrero, de cuando el Señor llegó al pozo: "Señor, dame de esa agua"
Teresa va ser una cercadora d’aigua, i sabia on l’havia de trobar: En Jesús, en la seva humanitat, una humanitat que és camí de perdó, d’amor sense fronteres, de mirada comprensiva i acollidora, de preocupació pels petits, pels exclosos, pels pobres. És seguint Jesús que trobarem l’aigua viva que apaivaga les nostres sets interiors.
Un seguiment que hem de fer deixant-nos conduir per l’Esperit de Déu, que com ens deia Pau, no és un esperit exterior, és un esperit que s’uneix al nostre propi esperit.
El trobem anant al nostre lloc més interior, actuant amb docilitat, per tal que es transparenti en nosaltres, ens transformi, ens ajudi a llegir els signes dels temps i així saber respondre a les crides que Déu ens fa.És un Esperit que fa de nosaltres fills d’un Déu que és “abba”, pare. Un Esperit que fa de nosaltres germans de tothom i que tal com ens convida Francesc en la seva darrera encíclica “Fratelli Tutti”, “Germans Tots”, ens fa estimar amb un amor que va més enllà de les barreres de la geografia i de l’espai.
Germanes, germans, continuem celebrant l’eucaristia en aquesta solemnitat de Santa Teresa. Rebem aquell altre aliment que Jesús ens deixà, pa trencat, vi vessat, sagrament de la seva vida lliurada i trencada a trossos per a tothom.
