diumenge, 26 de juliol del 2020

Doneu-los menjar vosaltres mateixos

Diumenge 18 durant l'any A

L’evangeli que acabem d’escoltar ens mostra que Jesús era molt sensible, no només a les necessitats més espirituals dels homes, sinó també a les seves necessitats materials, com són la salut o la necessitat d’aliment.

Jesús quan veu la gentada hi veu la necessitat d’una paraula o d’un consell, però hi veu també la malaltia o la necessitat d’aliment. I se’n compadeix. És a dir, sap posar-se al lloc de l’altre per comprendre la seva situació, i no només per dir-los paraules boniques, sinó per ajudar-los concretament.

 Jesús no es limita a ocupacions “religioses” restant indiferent a aquests problemes tan reals de la gent que l’envolta.

Per això, quan els deixebles li diuen “Ja s’ha fet tard, acomiadeu la gent” la reacció de Jesús és immediata. Al raonament prudent, lògic dels deixebles, la resposta de Jesús és desconcertant: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

Aquesta resposta de Jesús és la que ens diu avui a cadascú de nosaltres, davant les nostres “lògiques i prudents” maneres d’actuar:

 Sí, Jesús ens diu avui: “Doneu menjar vosaltres mateixos als habitants de molts països del tercer Món, i també a moltes famílies de casa nostra, vosaltres que llenceu tones d’aliments a les escombraries, vosaltres que teniu tecnologies que els podrien ajudar, vosaltres que produïu cereals suficients però no els sabeu distribuir”

 Jesús en diu: “Llogueu vosaltres mateixos a preus raonables els milers de pisos buits que heu construït i que no són assequibles per aquells que no tenen un lloc per viure digne”

Jesús ens diu: “Investigueu vosaltres mateixos i produïu medicaments a un preu raonable per vèncer les malalties endèmiques que provoquen tants de morts a l’Àfrica”

 Jesús ens fa una crida, de la mateixa manera que la va fer als deixebles. Ens convida a aportar el poc que tenim, els cinc pans i els dos peixos,  per compartir-ho. El signe de la multiplicació dels pans i dels peixos ens fa comprendre que compartir fa miracles. I que si totes les altres dinàmiques més a la moda, com són la de la producció, del benefici, dels mercats financers... no deixen un espai a la dinàmica del compartir, no hi haurà miracle, la humanitat continuarà dividida entre un món que ho té quasi tot i un món al que li manca el més necessari.

 Només l’esperit de solidaritat, de compassió, de compartir, pot produir el miracle. L’esperit que obre els nostres ulls a les angoixes i als problemes de la humanitat i ens dona força per buscar solucions. L’esperit que ens convida a canviar algunes coses en la nostra manera de fer, que ens crida a una mica més d’austeritat personal i social.

Esperem que sigui amb aquest esperit que els tractaments i vacunes que es vagin descobrint per fer front a la pandèmia actual es distribueixin no seguint les lleis del mercat sinó les necessitats dels països, des dels més rics fins als més pobres.

Estem celebrant l’eucaristia. Jesús ens dona com a aliment la seva pròpia vida, una vida plena d’amor, d’un amor ben concret cap a aquell que es creua en el nostre camí i que ens necessita. Ens aturarem, perdrem el nostre temps per ajudar-lo, per curar-lo, per alimentar-lo, per estimar-lo? O continuarem el nostre camí mirant cap a una altra banda?

 Que el pa de l’eucaristia faci créixer en nosaltres l’amor concret, la solidaritat, la compassió, la voluntat de compartir.