lectures
No hem de contemplar el relat de la resurrecció que acabem d’escoltar, com una història extraordinària al final de la vida de Jesús. Com si fos un gran miracle. I pensar que el resultat d’aquest miracle, com en el cas de la resurrecció de Llàtzer, seria el retorn de Jesús a la vida terrenal. Cal escoltar aquests relats a un altre nivell.
Per això, la celebració que fem avui de la resurrecció de Jesús, l’expressem amb signes que ens ajudin a pujar a aquest altre nivell. El primer signe de tots, el de la llum, per comprendre que la resurrecció el que fa és donar llum a la vida i la mort de Jesús. L’experiència de Pasqua obre els ulls tancats dels deixebles, els permet comprendre els fets més obscurs de la seva vida, l’escàndol de la creu, i els fa veure que aquell en qui havien confiat és digne de confiança. Ha valgut la pena seguir-lo, i ara, amb una nova força, cal seguir-lo sense por.
Més encara: per la resurrecció, la vida de Jesús deixa d’estar limitada per l’espai i el temps. Ja no afecta només a aquells milers d’homes i dones que el van veure i el van escoltar en un petit racó de món, Palestina, en un curt moment de la història.
La història de Jesús, per la resurrecció, afecta tots els temps de la història, tots els éssers humans, totes les nacions. Les altres històries humanes estan limitades en el temps i en l’espai. Nosaltres proclamem i creiem que la història de Jesús escapa a aquests límits i il·lumina tots els temps i tots els llocs, donant-los sentit.
Cadascú de nosaltres estem tocats per aquesta història. Cadascuna de les nostres històries personals i socials són travessades per la vida, mort i resurrecció de Jesús. La resurrecció ja no és una història del passat, és en el nostre present, avui i aquí, i ens impulsa cap a un futur esperançat.. I de la mateixa manera que va il·luminar els moments més foscos de la vida de Jesús, la resurrecció ha d’il·luminar les nostres pròpies foscors.
Il·lumina els nostres desànims, la nostra manca de sentit, els nostres dubtes, les nostres malalties, les nostres soledats... per dir-nos que no són la darrera paraula.
Il·lumina també les foscors de la humanitat, la guerra, el terrorisme, la pobresa, la injustícia, el racisme, també per dir-nos que tot això no és la darrera paraula.
I avui d’una manera especial il·lumina la crisi que estem vivint, amb totes les conseqüències en primer lloc sanitàries, de malaltia i de mort, però també conseqüències econòmiques i socials que porten i portaran moltes dificultats, sobretot als més desvalguts. També per dir-nos que tot el que ens està passant no és la darrera paraula.
Que més enllà d’aquestes foscors hi ha ja aquí moltes històries de generositat, d’ajuda, de compromís, de servei. Des del personal sanitari, que arrisca la pròpia salut i que es veu afectat per la malaltia que intenta guarir, fins a les moltes petites històries solidàries per pal·liar en el possible la soledat, el dolor, la dificultat. I senzillament els milions d’històries de confinament, quedant-se a casa cuidant els infants, la gent gran.
El març i abril de 2020 està sent una història de mort i de resurrecció que simbolitzem amb la llum del ciri pasqual i amb la llum dels nostres cors. Llum que en Jesús de Natzaret és la llum de l’amor, de la donació, del servei, de l’acolliment. Quantes llums de vida a les llars! Quantes llums de vida als hospitals, a les residències de gent gran!
L’eucaristia celebrada segurament a través de la ràdio, la televisió o per internet expressa més que cap altre sagrament el misteri pasqual. El pa i el vi esdevenen cos i sang del Crist, no en el passat, en aquell dijous sant, sinó aquí, avui. Són aliment que se’ns dona avui perquè estimem amb més força, a la manera de Jesús. I aquesta donació de Jesús és avui real en la vida, s’encarna en tota la donació de les nostres llars, dels nostres pobles, de les nostres ciutats.
Avui podem combregar amb Jesús i amb el món encara que no mengem materialment el pa de l’eucaristia. I per això, avui com en totes les eucaristies, som enviats a ser testimonis de l’amor que en Jesús se’ns ha fet més evident que mai. L’àngel del Senyor ens diu, com a les dones, que deixem els llocs de rutina, de comoditat egoista, de fe apagada i que anem sense por a Galilea, allà on va néixer la vocació dels deixebles, allà on va néixer la nostra vocació, allà on hi ha la frescor i l’alegria de l’evangeli.
Siguem agosarats, valents, no tinguem por. Com els primers cristians obrim portes i finestres, proclamem pertot arreu, sobretot amb els fets, que el Crist ha ressuscitat, que l’amor ha vençut la mort!
