lectures
La festa d’avui, portal de la Setmana Santa, ens parla en primer lloc d’una història humana, la de Jesús. Una història al costat de totes les històries humanes, també de les nostres.
Història d’èxit, la de l’entrada a Jerusalem, història d’aparent fracàs, la de la creu. Com tantes històries humanes, també les nostres, on experimentem l’èxit i el fracàs, la joia i la tristor, la vida i la mort.
Històries de mort que estem vivint en pròpia carn tots nosaltres, nombre d’infectats, nombre de morts... que podrien ser aquelles estadístiques fredes que a vegades escoltem, però que passen lluny de nosaltres. Aquestes passen a prop nostre, no són fredes sobretot quan ens comuniquen que algú que coneixíem bé, o el familiar d’algú que coneixem està infectat, o el que és pitjor, no ha pogut superar la malaltia. Quant de dolor en aquells que no han pogut acompanyar el seu familiar, que no s’han pogut acomiadar d’ell, que no ha pogut fer el dol per la seva mort...
Històries de mort com la història que hem escoltat, la de Jesús a la creu.
Les celebracions dels propers dies ens parlen d’aquesta història, però no amb la intenció d’enfonsar-nos-hi, de pensar que no hi ha res a fer. Les celebracions d’aquests dies ens volen fer descobrir que enmig de tanta foscor hi ha llum, que enmig de tant d’odi hi ha amor, que enmig de tan egoisme hi ha generositat.
Semblant a la generositat de l’home del qui no se’ns diu ni el nom, però que deixa el seu ase perquè Jesús el necessita.
Semblant a la del propietari de la casa del darrer sopar que l’ofereix per acollir Jesús i els deixebles.
Semblant a l’actitud de Simó de Cirene, que, més o menys obligat, ajuda a dur la creu.
Semblant a l’actitud valenta de les dones que acompanyen Jesús fins al final, i també a la de Josep d’Arimatea que es compromet oferint un sepulcre digne.
Enmig d’aquesta història d’injustícia, de violència i de mort que és la passió de Jesús, hi trobem aquestes petites històries de generositat, acompanyament, compromís, ajuda...
També en la situació que estem vivint actualment, enmig de la malaltia i de la mort hi ha milers de petites i grans històries de solidaritat, començant pel personal sanitari, i també per tots aquells que arriscant el contagi segueixen treballant amb persones en risc d’exclusió, amb persones d’edat avançada o amb necessitat de ser ajudades.
Persones que aprofiten el seu temps i les seves habilitats per fabricar màscares o d’altres materials tan necessaris.
Llegir i escoltar la passió avui ens ajuda a descobrir l’esperit de Déu en la nostra història personal i col·lectiva.
Intentem viure amb confiança, com ho féu Jesús, posant-nos a les mans del Pare fins i tot quan ens sentim abandonats.
Que aquesta eucaristia que probablement no podem celebrar amb normalitat, sigui el començament d’una Setmana Santa i d’una festa de Pasqua, que celebrarem d’una manera diferent, a on Jesús ens pugui dir: “Faré el sopar pasqual a casa teva” posant a disposició d’ell la casa de la nostra vida, una vida amb esperança i amor.
