lectures
El text de la Transfiguració
ocupa un lloc important en els evangelis. És un moment decisiu en la vida de
Jesús.
El que diu la veu que ve del cel
ens recorda inevitablement un altre moment: el baptisme al Jordà.
Penso que els dos textos s’han de
mirar junts. El baptisme és l’inici de la missió de Jesús, i en aquest inici
els evangelistes ens volen deixar clar que Jesús és el fill estimat de Déu,
però utilitzant una cita del profeta Isaïes en la que Déu diu: “Aquest és el meu servent” volen
dir-nos des del principi de quina manera Jesús realitzarà el ser fill de Déu:
com una vocació de servei a la humanitat, especialment la més desvalguda.
I per deixar-ho més clar, el text
que segueix al baptisme és el de les temptacions, que escoltàvem diumenge
passat, on Jesús renuncia a ser fill de Déu a través del poder, de la riquesa o
de l’adulació.
La Transfiguració, al mig de
l’evangeli, en un moment on les coses no van massa bé per a Jesús i els
deixebles, quan estan fent camí cap a Jerusalem, després que Jesús els hagi
anunciat la seva passió, ve a ser com una reafirmació del que es va escoltar en
el Jordà: La veu del cel torna a dir “Aquest
és el meu fill el meu estimat, en qui m’he complagut”, però afegint: “escolteu-lo”
És veritat que els deixebles ja
escoltaven Jesús des de feia temps, sinó no serien amb ell a la muntanya, però
el que passarà a partir d’ara, la incomprensió de part de molts, començant per
les autoritats religioses, no farà fàcil escoltar Jesús. Hi haurà prou motius
per deixar-lo d’escoltar, com molts ho faran. El seu missatge serà cada vegada
més exigent.
La transfiguració ens recorda
aquells moments en què estem en bona forma, animats, en què estem disposats a
tot... “que n’estem de bé, aquí dalt”
Aquest bon moment hauria d’ajudar
els deixebles a travessar els moments difícils de la passió. I ja sabem que malgrat
això, Pere i els altres deixaran Jesús sol.
La nostra vida té també aquests
moments en què estem bé. No només ni principalment, en els aspectes materials,
sinó sobretot en la nostra vida interior, espiritual, de relació amb els
altres. Passem per èpoques bones en les que ens hi voldríem quedar, plantar
unes tendes per restar sempre així.
Però hi ha també els moments en
què no ho passem tan bé, per tantes circumstàncies de malaltia o mort, desànim,
dificultats econòmiques, de relacions familiars,
És en aquests moments que hem de
recordar les paraules que vénen del cel: “Aquest
és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.”
Sobretot aquest “escolteu-lo”, ja que escoltant Jesús
hem descobert que no és ell només l’estimat de Déu, hem descobert que cadascú
de nosaltres som fills estimats de Déu, fins i tot en els moments més difícils.
En els moments difícils Jesús ens diu
com va dir a Pere, Joan i Jaume “Aixequeu-vos,
no tingueu por”.
Però al mateix temps que ens diu
que ens aixequem, ens convida a acostar-nos d’aquell que ha caigut i que no es pot aixecar, perquè
l’ajudem a posar-se dempeus.
És l’amor, fonament i resum de
tot l’evangeli, el que pot transfigurar la fragilitat de la nostra vida i de la
vida dels altres. Quan estimem, la fragilitat es revesteix d’immortalitat.
Un amor com el de Jesús, gratuït, generós i
sense fronteres, que ens fa sortir de la closca per anar cap al germà per
acollir-lo, fer-li un servei, perdonar-lo, escoltar-lo, visitar-lo... Aquest
amor concret és el que fa que la nostra fragilitat es transfiguri.
El temps de Quaresma és un temps on fem camí.
Més important que la penitència, que el dejuni o l’abstinència, hi ha l’amor.
El que hauríem d’avaluar a l’acabar la Quaresma és si hem progressat en el
nostre amor concret.
Que l’eucaristia, que és aliment per al nostre amor,
ens hi ajudi.