lectures
La festa del Baptisme de
Jesús conclou el temps de Nadal. Després de contemplar el misteri del Déu fet
home en un infant fràgil, nascut en una família senzilla d’un poble qualsevol
d’un país petit, amb tots els missatges i significats que aquests relats ens
donen, la litúrgia ens situa en el Jesús adult, que deixa la seva casa de
Nazaret, la seva família, i es disposa a anunciar-nos una bona notícia.
Abans de començar la seva
missió, Jesús es posa a la cua amb aquells que, a la crida de Joan Baptista, s’adonaven
que calia canviar alguna cosa, i que aquesta voluntat de canvi havia de
començar per ells mateixos. És la crida a preparar el cor per tal de poder
acollir aquesta bona notícia salvadora.
El baptisme de Jesús
segurament va passar desapercebut per a molts del qui eren al Jordà, però per a
ell va ser un moment important, on pren plena consciència de la seva missió i
també de la seva especial relació amb el Pare.
Els evangelistes intenten
traduir amb paraules i símbols aquella experiència. Les paraules que venen del
cel ens ajuden a comprendre-ho: “Aquest
és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”. Són paraules que
estan tretes del text del profeta Isaïes que hem escoltat en la primera lectura.
A Isaïes però, la paraula hebrea és “servent”.
El missatge de l’evangelista és clar. Jesús viurà la seva filiació divina en
clau de servei, d’un servei total a la humanitat, i no en clau de poder.
Jesús vol ser el germà
gran que agafa per la mà tota la humanitat per tal que visquin i siguin fills
de Déu. I per això ens ensenyarà a adreçar-nos a Ell dient-li: “pare”. I ens ensenyarà a viure com a
fills d’aquest Pare amb el seu exemple de germà gran, que es preocupa dels seus
germans, especialment dels més petits: els pobres, els infants, els pecadors,
els exclosos.
En la lectura dels Fets
dels Apòstols, Pere fa un resum de la vida de Jesús, dient que “passà pertot arreu fent el bé”. Ens
podria semblar que és un resum massa pobre, poc religiós, poc teològic, poc
meravellós... Potser ens agrada més sentir que Jesús és algú que va fer molts
miracles... M’agrada més aquesta frase
de Pere, pensar en Jesús com aquell que “passà
pertot arreu fent el bé.”
Crec que ens ajuda millor
en el nostre intent de seguir-lo. Fer miracles, difícilment en farem. Fer el bé
en canvi, és al nostre abast, que no vol
dir que sigui fàcil. Però sabem com s’ha de fer.
Jesús va passar fent el
bé perquè es reconeixia fill estimat de Déu, i per això reconeixia en tothom, sense
exclusions, un germà. Aquest missatge és el que celebrem avui en la festa del
Baptisme de Jesús. Celebrem que som fills, i que ens comprometem a viure com a
germans de tothom. Aquesta alegria i aquest compromís és el que vam adquirir el
dia del nostre baptisme.
Ser germans de tothom, no
sempre ho vivim. Potser ho diem, però moltes vegades actuem en sentit contrari.
Per això el missatge de Jesús segueix essent avui una tasca pendent ja que no
sempre els que ens diem seguidors de Jesús l’anunciem prou amb la nostra vida.
Igualment, el nostre món, la societat actual, sovint s’allunya d’aquest
missatge de filiació i fraternitat, substituint-lo per missatges de xenofòbia,
exclusió, por i rebuig de qui és diferent.
Germanes i germans, que aquesta festa del Baptisme
de Jesús ens ajudi a viure amb més frescor el nostre baptisme. Que sapiguem contagiar
amb el nostre testimoni la bona notícia de Jesús.