lectures
La festa de l’Epifania ens
endinsa en el més profund del misteri de Nadal: La revelació del misteri d’un
Déu fet humanitat. Com bé sabeu la paraula “epifania”
significa “revelar, posar al descobert,
manifestar...”
Els mags vinguts d’orient
ens fan comprendre fins a on vol arribar Déu en la seva voluntat de fer-se
proper de la humanitat.
Els mags no són jueus,
són pagans, vinguts d’Orient. No coneixen la revelació de Déu als jueus. Però
en canvi són persones que estan obertes al misteri, atentes al que passa entorn
d’ells. Tenen un esperit obert. No estan tancats en idees fixes ni en
tradicions intocables. Tenen un esperit que els fa aixecar-se i començar un
viatge del que no saben el destí. És l’esperit del viatger que surt de casa
seva per obrir-se a altres geografies, a altres cultures, a altres llengües, a
altres maneres de pensar.
Al mateix temps és un
esperit profund, que els fa endinsar-se en els seus cors, en el seus interior. Escruten
els signes del cel, interpretant-los des de la profunditat del cor.
El viatge que faran no
serà fàcil. L’estrella desapareixerà del seus ulls i del seu cor, Herodes els
enganyarà, els faltarà poc per fer marxa enrere, sense haver trobat allò que
cercaven.
Però l’estrella tornarà a
aparèixer en els seus ulls i en les seus cors i podran arribar fins al misteri,
un misteri fet infant. El seu esperit obert veurà, allà on els altres només
veuran un infant, la presència de Déu.
Aquesta història dels
mags ens diu quelcom d’important, el Déu fet home trenca totes les barreres que
els homes hem construït. Es un Déu-amb-nosaltres, un Emmanuel, que ha vingut
per a tothom, sense cap distinció de cultura, de raça, de nació, d’ideologia,
de religió...
Jesús se’ns revelarà com
el germà sense fronteres que ens convida a estimar sense fronteres. El seu amor
és a la vegada universal, ja que no exclou ningú, però concret, adreçat a cada
un, cridant-lo pel seu nom: Pere, Joan, Maria Magdalena, Zaqueu, Mateu, Josep
d’Arimatea, Marta, Llàtzer, Andreu, Judes, Bartimeu, Susanna, Pau...
El seu amor no només
travessa les fronteres geogràfiques, per la resurrecció ha travessat el temps i
continua estimant-nos a cada un de nosaltres, avui, de la mateixa manera que ho
va fer fa més de dos mil anys a Palestina, cridant-nos pel nostre nom, acceptant-nos
tal com som, amb els nostres encerts i amb els nostres errors, convidant-nos sempre
a anar més enllà, a llegir i a interpretar els signes dels temps, per tal de
ser els seus col·laboradors per tal que el seu amor arribi avui allà on hi manca.
Ser homes i dones que
estimen com ell sense fronteres, amb un amor generós i gratuït que va més enllà
del que sembla raonable.
Mirant els Mags vinguts d’Orient,
mirem avui tots aquells que seguint el seu cor surten de casa seva, per posar-se
al servei dels més necessitats, tant en el propi barri, ciutat o país com
viatjant a països del Tercer Món. Gent que no té por del desconegut, fins-i-tot
prenent riscos, per fer-se germà d’aquell que viu en la pobresa, en la malaltia,
en la injustícia...
Mirant els mags vinguts d’Orient,
mirem també aquells que cercant una vida
més digna i fugint de la guerra i la pobresa, emprenen camins desconeguts, i es troben amb barreres de tota mena, murs i
tanques, oïdes sordes, incomprensió i rebuig.
Mirant els mags vinguts d’Orient
preguem perquè l’Església creixi en un amor universal que fa que es miri menys
a ella mateixa i que obri els ulls al món en el que viu, no com un grup a part,
sinó com llevat enmig de la pasta. Barrejada amb tots aquells que, cristians o
no, lluiten per un món més just i fratern. Manifestant-se amb ells, si cal, per
defensar els reptes més urgents: els de la justícia i de la pau, els dels drets
de les persones i dels pobles, el de l’emergència climàtica.
Avui que fem i rebem
regals, intentem fer-los, com els mags, des del cor. Regals d’amabilitat, de
companyia, d’afecte, de solidaritat, d’alegria.
I que aquesta eucaristia,
regal que Jesús ens fa cada vegada que la celebrem, ens faci créixer en el
seu amor.
