lectures
En reprendre els diumenges de
durant l’any, l’evangeli que acabem
d’escoltar és el que parla del baptisme de Jesús en l’evangeli de Joan.
Aquest esdeveniment, el baptisme
de Jesús, que celebràvem diumenge passat, va ser fonamental en la seva vida.
Els evangelistes intenten, amb
paraules, símbols i referències de l’antic testament, donar un contingut que va
més enllà del fet històric de Jesús batejat per Joan a les aigües del Jordà.
D’entre totes aquestes paraules o símbols, destaca
l’Esperit. Un Esperit que l’ha de moure tot al llarg de la seva vida. Un
Esperit que li fa prendre consciència de la seva especial relació de Fill
estimat.
La frase “tu ets el meu Fill
estimat” que surt en les evangelis sinòptics, ens remet al fragment del profeta
Isaïes que hem escoltat: “Ets el meu servent...”. És cert, l’Esperit mourà Jesús a ser un Fill
que actua com a Servent, que es posa al servei de la humanitat sencera. Que el
mourà a portar llum als pobles, no per augmentar la intel·ligència, ni la
saviesa, ni els coneixements d’aquests pobles, sinó per convidar-los a estimar.
Tal com diu Joan en una de les seves cartes, “els qui
afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en
la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum.”
Viure segons l’Esperit, com ho va
fer Jesús, ens ha de portar a l’amor. No a ser més savis, ni més religiosos, ni
més teòlegs... sinó a créixer en l’amor, i un amor tal com Jesús ens el va
ensenyar, amor sense fronteres, amor generós i gratuït, que a vegades va més
enllà del que sembla raonable.
El papa Francesc en moltes de les
seves paraules ens convida a deixar-nos conduir per l’Esperit, a no crear
barreres que potser ens deixen més tranquils, però també més eixuts. Francesc
voldria una Església que no tingui por de canviar estructures, costums, per
poder arribar a la multitud assedegada de calor humà, d’amistat, de comprensió,
d’acolliment. No quedar-nos dins les quatre parets del nostre petit món,
intentant que Jesús i el seu Esperit quedin dins d’aquest petit món, perquè l’Esperit
no es deixa tancar i actua pertot arreu on hi ha gestos d’amor. Cal doncs
sortir fora, i posar-nos al costat de tots aquells que avui i aquí, des de totes
les creences i conviccions, actuen en favor de l’altre, especialment del pobre
i el desafavorit, del refugiat i de l’immigrant. No sortim, doncs, per ensenyar
ni per convèncer, sinó per escoltar, per compartir i per aprendre. I també per
intentar donar, amb humilitat, un
testimoni que neixi de l’Esperit de Jesús i dels valors de l’evangeli.
Ser cristià no és complir uns
manaments, no és complir unes pràctiques... és intentar viure mogut per
l’Esperit de Jesús. No és una doctrina, no és una saviesa, no és un
espiritualisme. És una vida a la llum de l’evangeli, que confrontem amb els
signes del nostre temps.
Siguem espirituals en aquest
sentit, en el mateix sentit que Francesc quan ens diu que hem de ser
“evangelitzadors amb esperit” i que hem de “tornar a la font per recuperar la frescor original
de l’evangeli” i d’aquesta manera “trencar esquemes avorrits en els que
pretenem tancar Jesucrist”.
Que aquest mateix Esperit sigui
el que ens faci descobrir en el pa i el vi la mateixa vida de Jesús, i així
tenir la força de sortir de nosaltres mateixos per ser testimonis no amb
discursos, sinó amb vida.