lectures
A l’escoltar
el començament de l’evangeli d’avui sobre la manera com la gent contemplava la
bellesa del Temple de Jerusalem i les seves pedres magnífiques, i escoltant
també la reacció de Jesús, penso en la nostra manera de parlar respecte a
esglésies de gran bellesa, sigui una església romànica, una catedral gòtica o la
Sagrada Família. No cal dir que tenim dret a gaudir de la bellesa, sigui de la
natura, sigui de les obres de l’home. La bellesa ens ajuda a viure i a veure
l’existència d’una manera positiva. La bellesa estètica ens pot conduir a la
bellesa ètica, a la bellesa d’estimar.
Però la
paraula de Jesús: “No quedarà pedra sobre
pedra” és un crit d’alerta per tal que relativitzem precisament aquesta
bellesa estètica i no oblidem mai que la bellesa més important és la bellesa
ètica. En una circumstància ben concreta, el poeta José Maria Valverde,
catedràtic d’estètica, va dimitir de la seva càtedra en solidaritat entre
d’altres amb el catedràtic d’ètica José Luis Aranguren, pronunciant la frase: “Sense ètica no hi ha estètica”.
Les paraules
de Jesús que segueixen, en un llenguatge apocalíptic, ens recorden la fragilitat
i els límits de l’existència humana. I al mateix temps ens conviden a posar el
centre de la nostra vida allí on Jesús el va posar: en l’amor a Déu que s’encarna
en l’amor als altres.
Els temps que
Jesús anuncia als qui l’escoltaven ens poden recordar els nostres temps
actuals. Perquè en el fons tots els temps de la història humana han estat més o
menys turbulents i complicats.
Nosaltres
tenim el nostre temps i cap d’altre. No val la pena viure de nostàlgies, de
pensar que els temps passats van ser millors. És cert que hi ha moments més
crítics que d’altres.
Jesús ens
convida a no mirar cap a una altra banda davant qualsevol situació, per més
dura que sigui. Ens diu que aquest temps de crisi és una “ocasió de donar testimoni”.
És ben cert.
Quina quantitat de testimonis hi ha en els temps actuals! Quanta solidaritat
s’ha generat i ha fet menys greus les conseqüències de la crisi en moltes
persones! Plataforma contra els desnonaments, recapte d’aliments, iniciatives
per tal que s’asseguri a tothom una prestació mínima,... I totes aquelles
accions petites, anònimes, que passen dins d’un barri, d’una escala de veïns o
a l’interior de moltes famílies.
També en
aquells països que viuen en situacions de violència o de guerra, es veuen
reflectides les paraules de Jesús “Una
nació prendrà les armes contra una altra... hi haurà grans terratrèmols, fams i
pestes...” En aquest món tan globalitzat tot allò que succeeix a qualsevol
racó del món arriba a l’interior de casa nostra i també aquí no podem mirar cap
a una altra banda. Són també ocasions de donar testimoni, de fer gestos
solidaris a tots els nivells. No podem ser indiferents, pensant que no és culpa
nostra. La sort de qualsevol home o dona ens concerneix, com ho va ser la sort
de l’home caigut a la cuneta per al samarità que es va aturar a ajudar-lo.
Aprofitem doncs
totes les ocasions que la vida ens ofereix per donar testimoni.