23 diumenge durant l'any C
lectures
lectures
Jesús camina cap a Jerusalem i
molta gent el segueix. Això podria fer-li pensar que tots estan disposats a
seguir-lo. Podria sentir-se afalagat per la seva capacitat de liderar,
d’arrossegar la gent.
Una mica com els passa als líders
polítics, sindicals, religiosos, quan veuen molta gent en mítings,
manifestacions, trobades.
Creure’s que són capaços
d’arrossegar grans multituds, creure’s que aquestes multituds seguiran els seus
dictats.
Jesús en canvi, no es fa
il·lusions. No es deixa emmirallar per l’entusiasme fàcil de la gent. A Jesús
li interessa més la qualitat dels qui el segueixen que no la quantitat.
Per això es gira i els adreça
unes paraules exigents. Ser deixeble de Jesús no és fruit de l’entusiasme d’un
dia, és fruit d’un procés, a vegades llarg, i que pot implicar canvis
importants en la pròpia vida.
La segona lectura és un bon
exemple d’això. Filèmon era un cristià i Onèsim era un dels seus esclaus que
s’havia escapat. Pau el va conèixer a la presó, i en la seva curta carta,
convida a Filèmon perquè de bon grat consideri Onèsim, no com un esclau, sinó
com un germà. Per a Filèmon, ser cristià no ha de ser només una etiqueta, sinó
que comporta conseqüències. I això que li passa a ell ens pot passar en una
altra situació a qualsevol de nosaltres. La fe s’ha d’encarnar a la vida. La fe
no es viu només ni sobretot dins de l’església. Es viu en la vida concreta. Les
interpel·lacions que Jesús ens fa afecten la nostra vida de cada dia, les
nostres relacions amb els altres, com li va passar a Filèmon amb Onèsim.
Seguint Jesús a vegades cal
renunciar, com Filèmon que ha de renunciar a la comoditat de tenir un esclau.
Renunciar no per masoquisme sinó per estimar més. Renunciant al seu esclau,
Filèmon el podrà estimar com un germà.
Què vol dir Jesús quan ens diu
que l’hem d’estimar més a ell que a qualsevol altre ? Penso que el que vol
dir és que el nostre amor ha de trencar fronteres, fronteres de família,
d’ètnia, de raça, d’ideologia, de religió… Estimar més Jesús és estimar aquells
que són els preferits de Jesús: els petits, els pobres, els exclosos, els
malalts, els maltractats.
No es tracta doncs d’una mena
d’amor intimista amb ell. Del que es tracta és que el nostre amor sigui més
profund, de més qualitat.
De fet el que ell ens demana no
és diferent del que ell mateix va fer. Va renunciar a la comoditat de la seva
família, del seu poble, per tal que el seu amor trenqués totes les fronteres i pogués
arribar a aquells que vivien en les perifèries de la societat. Va renunciar a
pare, mare, esposa, fills, germans i germanes per eixamplar el seu amor. Per
això a vegades la seva pròpia família, la gent del seu poble no comprenien la
seva manera de fer.
En aquesta eucaristia Jesús
camina davant nostre. Què ens dirà si es gira? Com ens interpel·larà? Farem cas
del que ens dirà? O bé domesticarem les seves paraules i no tindran cap
conseqüència en les nostres vides. Som capaços, com Filèmon, d’alliberar-nos de
tot allò que ens esclavitza per poder estimar més i millor?
Que compartint
el pa i el vi de l’eucaristia rebem la força necessària per seguir Jesús amb
totes les conseqüències.