16 diumenge durant l'any C
lectures
lectures
Després d’haver escoltat diumenge
passat la paràbola del bon samarità, hem escoltat avui un text també propi de
Lluc, encara que té alguna ressonància en la unció de Betània que trobem a
l’evangeli de Joan. De fet són aquests dos evangelistes, Lluc i Joan, els únics
que ens parlen d’aquesta família formada per Llàtzer, Marta i Maria, i que
segons Joan, vivien a Betània. Són només tres textos, aquest de Lluc, la
resurrecció de Llàtzer i la unció a Betània, que trobem a Joan.
Encara que siguin pocs textos,
ens ajuden a fer-nos una idea de la relació de Jesús amb aquesta família, una
relació d’amistat, i també de la manera de ser i fer de Marta i Maria. De Maria
no en sabem més que dos gestos, el d’escoltar Jesús asseguda als seus peus, i
el d’ungir els seus peus. De Marta, a més del gest de servir, que es repeteix tant
aquí com a la unció de Betània, tenim dues frases, i totes dues són retrets
fets a Jesús. Avui dient-li “No us fa res
que la meva germana m’hagi deixat sola a servir?” i en la resurrecció de
Llàtzer “Senyor, si haguessis estat aquí,
no s'hauria mort, el meu germà.”
Dos retrets que d’alguna manera
ens fan sentir propers d’ella. Qui no s’ha adreçat a Jesús o a Déu alguna
vegada dient-li “Senyor, no et fa res
això que m’està passant?” “Senyor, on eres quan et necessitava?
La primera lectura i aquest
evangeli ens parlen d’acolliment, d’hospitalitat. Abraham i Sara, Marta i
Maria, obren la porta a aquells que necessiten ser acollits, atesos.
Semblantment a l’home caigut a la cuneta que necessita d’algú que s’ocupi
d’ell.
Només essent acollidors,
hospitalaris i servicials envers aquells que es creuen amb nosaltres en el
camí, podem acollir Déu. No es pot acollir Déu si no sabem acollir el germà.
Les visites que Déu ens fa al llarg de la vida, en moltes ocasions ens les fa a
través dels homes i les dones que trobem i que acollim.
Les visites que Déu fa són sempre
visites fecundes. Fecunditat d’una gran descendència, en el cas de Sara i
Abraham, fecunditat per la paraula de Jesús adreçada a Marta i Maria.
La resposta de Jesús a Marta no
sempre ens és fàcil de comprendre. Potser
alguna vegada hem pensat fins i tot que Jesús s’equivoca. Pot semblar que
menyspreï l’actitud servicial de Marta. Cal aprofundir una mica aquestes
paraules: “Marta, Marta, estàs preocupada
i neguitosa per moltes coses” Jesús no retreu a Marta la seva actitud
servicial, sinó els neguits i les preocupacions. Aquest esperit que sovint
tenim, vivint atrafegats, neguitosos, necessitats d’estar fent sempre alguna
cosa “de profit”, i que ens dificulta trobar aquests temps més gratuïts, en
primer lloc per trobar-nos amb nosaltres mateixos, per meditar, reflexionar,
pregar, però també aquells temps gratuïts envers els altres: temps per parlar,
per escoltar, per acompanyar...
Un temps tan necessari per les nostres
relacions amb la parella, amb els nostres fills, amb els nostres familiars, amb
els nostres germans i germanes de comunitat, amb els nostres amics, i amb
qualsevol persona que necessiti que li dediquem, que perdem el nostre temps per
a ell. El temps productiu, el que dediquem al treball, a la feina de casa... és
necessari, però no ha d’ocupar totes les hores del nostre dia, si no volem que
es ressenteixi la nostra vida més profunda, la que ens apropa de nosaltres
mateixos, dels altres i de Déu.
És el temps que ens ajuda a donar
sentit al que fem, és el temps que ens ajuda a revisar la nostra vida, a
adonar-nos quan es degrada, es banalitza, es torna superficial i mediocre. És
el temps que fa que siguem senyors de la nostra vida i no esclaus de tants
ídols que ens envolten i ens atrauen.
D’alguna manera, el diumenge pot ser un
d’aquests temps de qualitat, un dia on tenim més temps per a Déu i per als
altres.
Que aquesta eucaristia, celebrada sense neguits ni
preocupacions, sigui també aquella part millor que Maria va escollir.