El Cos i la Sang de Crist any C
lectures
lectures
Les
paraules tant dels evangelis com de Sant Pau que ens relaten el darrer sopar,
ens recorden el desig expressat per Jesús de què fem memòria del seu gest: “Feu-ho per celebrar el meu memorial”.
Cada
celebració de l’eucaristia és per als cristians un gest de memòria.
La
vida humana és plena de gestos de memòria. La memòria és essencial en la nostra
vida. Per això ens amoïna quan veiem que perdem la memòria, que ens falla. I
encara més, ens amoïna el pensar que algun dia la puguem perdre completament o
que algú del nostre entorn la perdi. Necessitem la memòria per reconèixer la
gent que estimem o que hem estimat. Necessitem la memòria per reviure els
moments feliços, i també per recordar aquells moments que ens han fet mal i que
voldríem que no es tornessin a repetir.
És
veritat que a vegades la memòria ens retorna al passat i voldríem restar en
aquest passat. Quan pensem que abans tot anava millor, que el futur és negre… És
una memòria que no ens ajuda a avançar.
La
memòria de Jesús és especial. Ens porta a un fet del passat, la vida de Jesús,
però no per quedar-nos-hi, sinó per fer-la real en el present. En l’eucaristia
gosem dir que Jesús és present, no ahir sinó avui, en la nostra vida d’avui.
Quan
escoltem la seva paraula no és per saber el que va dir ahir, sinó perquè ens
parli en la nostra vida d’avui.
Quan
repetim el gest del pa trencat i del vi vessat, no és per fer un ritus sagrat i
misteriós. És perquè creiem que en aquest gest de trencar el pa, Jesús se
segueix donant a cadascun de nosaltres, convidant-nos a encarnar en la nostra
vida la seva manera de viure, una vida donada, “trencada” per a tothom.
Per
això, la celebració de l’eucaristia hauria de tenir conseqüències en la nostra
vida. No és un acte íntim que ens fa més pietosos o més religiosos. És un acte
que ens ha de fer més humans, més solidaris, més fraterns, més servicials, més
acollidors, a punt de perdonar el qui ens ha ofès.
Quan
hem escoltat la segona lectura en què Pau recorda la tradició del darrer sopar,
just abans, Pau havia renyat els corintis perquè després de l’eucaristia
sopaven el que es portaven de casa, i mentre alguns no tenien res, d’altres
s’afartaven. I Pau els diu “Ja no
celebreu el sopar del Senyor”, és a dir, ja no celebreu l’eucaristia per
més ben celebrada que sigui, per més que fem i diguem tot el que el ritual ens
diu que s’ha de dir i fer. Igualment,
les nostres eucaristies no són eucaristies si la nostra vida no té res a veure
amb el gest de Jesús del que fem memòria.
En
la multiplicació dels pans, els primers cristians hi van veure de seguida un
lligam amb l’eucaristia. Aquest miracle de Jesús és ple de significats. La
resposta primera de Jesús als deixebles : «Doneu-los menjar vosaltres mateixos», és una crida a prendre les
nostres responsabilitats en la vida i en el món. Som responsables de la fam
dels altres. De totes les fams: de la de menjar, en primer lloc, però també de
la fam de justícia, de llibertat, de dignitat, de llibertat... Hem de cercar
l’aliment que ha de calmar totes aquestes fams! Déu es val de nosaltres perquè
el pa de cada dia arribi a tots els homes i dones d’avui, començant per aquells
que tenim més a prop nostre.
Amics, que aquesta
eucaristia en el dia de Corpus ens ajudi a millorar les nostres eucaristies.
Que hi hagi cada vegada més lligam entre el que aquí dins celebrem i fora
d’aquí vivim.