13 diumenge durant l'any C
lectures
lectures
“Crist vol que siguem lliures” El text de Pau que hem escoltat aprofundeix
en aquesta paraula, llibertat, tan important en la història de la humanitat.
Sobre ella s’han escrit milers de llibres, l’utilitzem contínuament, no només a
nivell polític, també a nivell social, personal, familiar.
El que ens diu Pau sobre la
llibertat ens ajuda a no banalitzar-la, a no simplificar-la definint-la com la
capacitat que tenim de fer el que vulguem. Ens avisa del fet que exercint la
nostra llibertat podem esdevenir esclaus. La bona llibertat és la que allibera,
no la que esclavitza.
Quan la llibertat ens fa esclaus?
Quan ens condueix a l’egoisme, a l’autodestrucció, a esdevenir esclaus d’un
ídol.
Quan la llibertat ens fa lliures?
Quan ens condueix al servei dels altres, a l’amor als altres.
Si en nom de la llibertat devoro
els altres, els mossego, com diu Pau d’una manera tan gràfica, esdevinc esclau,
em tanco sobre mi mateix.
Si en nom de la llibertat estimo
i em poso al servei dels altres, difícilment seré esclau del diner, de la
comoditat, del consum exagerat. Tenir en compte les necessitat dels altres, les
seves situacions de dificultats, impedirà que caigui en aquests esclavatges.
A l’evangeli de Lluc iniciem una
nova etapa en la missió de Jesús. L’etapa en què Jesús emprèn decididament el
seu camí cap a Jerusalem. Un camí que és camí de llibertat, encara que el destí
sigui la creu i la mort. Ni la creu ni la mort faran de Jesús un esclau. Es
mantindrà lliure fins al final perquè el seu camí és un camí de servei i d’amor
als altres. Malgrat les dificultats i els rebuigs. La reacció de Jesús al
rebuig dels samaritans no és d’odi ni de violència, com pretenien els
deixebles, sinó de continuar el seu camí.
Tres persones es troben amb
Jesús, i a totes tres els fa una proposta de llibertat. Lliures de les possessions,
lliures dels lligams familiars massa estrets, lliures del passat.
Aquestes propostes de llibertat
que Jesús els fa, ens les fa d’una manera o una altra a cadascun de nosaltres.
No en la literalitat de les seves paraules, sinó en l’esperit.
Les riqueses, els lligams i el
passat també avui ens fan perdre la llibertat quan en fem absoluts.
El que tenim, el que posseïm, ens
treu llibertat. Quan prenem decisions ens influeix molt. Ens costa alleugerir
l’equipatge per caminar sense destorbs.
La crisi econòmica que vam passar
els anys passats ens ha fet replantejar la nostra relació amb les coses. Potser
havíem construït un benestar exagerat, i ara, forçats per la situació, hem vist
que podíem prescindir de moltes coses que ens semblaven imprescindibles. En
aquest sentit, beneïda crisi!
Malauradament, per a molts la
crisi els ha portat a situacions de pobresa, de necessitat, per sota del
llindar de la dignitat humana en aspectes tan importants com l'habitatge, el
menjar, la salut o l’educació.
Els qui estem per sobre del que
és necessari potser ens caldrà créixer encara més en esperit solidari, en ganes
de compartir.
La família, el grup d’amics, el
clan, l’ètnia, la raça, la nació, la llengua, poden ser també realitats que ens
facin menys lliures, quan tanquem fronteres, quan excloem el qui és diferent.
L’esperit de Jesús és esperit sense fronteres. La família, el grup, només han
de ser llocs on aprenem a sortir de nosaltres mateixos, però vigilant de no
construir barreres ni fronteres. Més enllà sempre hi ha homes i dones que
potser quasi no coneixem, però que ens necessiten.
El qui segueix Jesús i el seu
Regne mira sempre endavant. El passat no ha de ser una excusa per aturar-se o
per anar enrere. La vida va sempre endavant, i si mirem enrere ha de ser només
per ajudar a avançar aquells que per cansament, desil·lusió, dificultat, els
costa veure un futur.
Acabo amb una frase del papa
Francesc adreçada als cristians: “Tenim
por que Déu ens porti per camins nous, traient-nos dels nostres horitzons,
sovint limitats, tancats i egoistes, per obrir-nos als seus”.
Deixem doncs enrere la por, siguem homes i dones
lliures a punt per estimar i servir.