dijous, 23 de maig del 2019

Qui m’estima farà cas del que jo dic

6 diumenge de Pasqua any C
lectures


L’ensenyament de Jesús es pot resumir a haver-nos dit que Déu ens estima, que ens estima amb l’amor d’un pare o d’una mare i que ens ha estimat no en resposta al nostre amor, sinó des de sempre. Semblantment a l’amor del pare i la mare envers el seu fill que acaba de néixer, un amor que no posa condicions prèvies, que estima abans que el fill tingui capacitat d’estimar. La imatge del pare i de la mare és molt suggeridora per comprendre l’amor de Déu cap a nosaltres. Perquè de fet el pare i la mare són instruments privilegiats de Déu per estimar-nos. És l’amor paternal i maternal el primer que un ésser humà descobreix en la seva vida. Per això són tan traumàtiques totes les situacions en què aquest amor manca, situacions que malauradament no són excepcionals.
Estimar Jesús, ens diu l’evangeli, és fer cas del que ell ens ha dit. Estimar Jesús no és doncs una acció intimista cap a ell. Estimar Jesús és estimar com Jesús. Estimar Jesús és deixar-se conduir pel seu Esperit, que és el que ens ajuda a actualitzar l’amor de Jesús en la nostra manera de viure.
L’Esperit de Déu actua cada vegada que estimem i cada vegada que som estimats. Per això és un Esperit que no es deixa tancar en sectes, ni en ideologies, ni en esglésies… Ningú no es pot apropiar de l’Amor, perquè tothom és capaç d’estimar. No pot ser una marca registrada per ningú, ningú no en té els drets. Tampoc els cristians, ni que l’Amor sigui tan central en l’evangeli. És central sí, però no perquè en fem una bandera sinó perquè el posem en pràctica, colze amb colze amb tot home, tota dona, que des de qualsevol creença i convicció, el posi també en pràctica.
Avui en concret potser vol dir posar-nos a favor de totes les iniciatives que sorgeixen per tal de resoldre el problema dels refugiats. Iniciatives oficials i privades que els faciliten habitatge, escola, lleure, feina... I rebutjant totes aquelles ideologies xenòfobes, racistes o fins i tot que diuen que volen defensar la civilització cristiana i que en aquests darrers temps sorgeixen arreu. Ningú que no consideri qualsevol home o dona com a germà, sigui cristià o musulmà, no pot dir que està defensant el cristianisme, ni que posi contínuament la paraula “Déu” en la seva boca.
Estimar vol dir també estimar el nostre planeta, ja que és la casa comuna on hem de viure nosaltres i els nostres fills. L’ecologia és doncs una causa ben cristiana que ens uneix a molts homes i dones que treballen per un planeta més sostenible.
L’Esperit ens envia al món per ser instruments de pau, de la pau que Jesús ens dóna i que està fonamentada no en l’absència de guerres, sinó en la justícia i en la solidaritat. Aquesta justícia que manca tant en els nostres dies on les desigualtats s’han fet més grans, on la pobresa ha augmentat a casa nostra. Aquesta solidaritat que és essencial en la construcció de la pau i que pot fer que haguem de renunciar a alguns dels nostres privilegis. Solidaritat que no es limita al nostre país, perquè és universal.
No hi haurà pau veritable al món fins que tothom, aquí i arreu, no tingui una casa on viure dignament, aliment material i espiritual, accés a l’educació i a la salut.
 La pau que Jesús ens deixa és doncs un compromís exigent per a tothom, i en primer lloc als qui ens diem els seus seguidors.
Celebrem l’eucaristia, trenquem el pa que volem per a tothom, siguem instruments d’una pau envers nosaltres, envers els altres i envers el planeta, tal com deia Francesc en el seu missatge per la Jornada Mundial de la Pau. Pau fonamentada en la justícia i en la solidaritat.