lectures
L’ensenyament de Jesús es
pot resumir a haver-nos dit que Déu ens estima, que ens estima amb l’amor d’un
pare o d’una mare i que ens ha estimat no en resposta al nostre amor, sinó des de
sempre. Semblantment a l’amor del pare i la mare envers el seu fill que acaba
de néixer, un amor que no posa condicions prèvies, que estima abans que el fill
tingui capacitat d’estimar. La imatge del pare i de la mare és molt suggeridora
per comprendre l’amor de Déu cap a nosaltres. Perquè de fet el pare i la mare
són instruments privilegiats de Déu per estimar-nos. És l’amor paternal i
maternal el primer que un ésser humà descobreix en la seva vida. Per això són
tan traumàtiques totes les situacions en què aquest amor manca, situacions que
malauradament no són excepcionals.
Estimar Jesús, ens diu
l’evangeli, és fer cas del que ell ens ha dit. Estimar Jesús no és doncs una
acció intimista cap a ell. Estimar Jesús és estimar com Jesús. Estimar Jesús és
deixar-se conduir pel seu Esperit, que és el que ens ajuda a actualitzar l’amor
de Jesús en la nostra manera de viure.
L’Esperit de Déu actua
cada vegada que estimem i cada vegada que som estimats. Per això és un Esperit
que no es deixa tancar en sectes, ni en ideologies, ni en esglésies… Ningú no
es pot apropiar de l’Amor, perquè tothom és capaç d’estimar. No pot ser una
marca registrada per ningú, ningú no en té els drets. Tampoc els cristians, ni
que l’Amor sigui tan central en l’evangeli. És central sí, però no perquè en
fem una bandera sinó perquè el posem en pràctica, colze amb colze amb tot home,
tota dona, que des de qualsevol creença i convicció, el posi també en pràctica.
Avui en concret potser
vol dir posar-nos a favor de totes les iniciatives que sorgeixen per tal de
resoldre el problema dels refugiats. Iniciatives oficials i privades que els faciliten
habitatge, escola, lleure, feina... I rebutjant totes aquelles ideologies
xenòfobes, racistes o fins i tot que diuen que volen defensar la civilització
cristiana i que en aquests darrers temps sorgeixen arreu. Ningú que no
consideri qualsevol home o dona com a germà, sigui cristià o musulmà, no pot
dir que està defensant el cristianisme, ni que posi contínuament la paraula
“Déu” en la seva boca.
Estimar vol dir també
estimar el nostre planeta, ja que és la casa comuna on hem de viure nosaltres i
els nostres fills. L’ecologia és doncs una causa ben cristiana que ens uneix a
molts homes i dones que treballen per un planeta més sostenible.
L’Esperit ens envia al
món per ser instruments de pau, de la pau que Jesús ens dóna i que està
fonamentada no en l’absència de guerres, sinó en la justícia i en la
solidaritat. Aquesta justícia que manca tant en els nostres dies on les
desigualtats s’han fet més grans, on la pobresa ha augmentat a casa nostra. Aquesta
solidaritat que és essencial en la construcció de la pau i que pot fer que
haguem de renunciar a alguns dels nostres privilegis. Solidaritat que no es
limita al nostre país, perquè és universal.
No hi haurà pau veritable
al món fins que tothom, aquí i arreu, no tingui una casa on viure dignament,
aliment material i espiritual, accés a l’educació i a la salut.
La pau que Jesús ens deixa és doncs un
compromís exigent per a tothom, i en primer lloc als qui ens diem els seus
seguidors.
Celebrem l’eucaristia,
trenquem el pa que volem per a tothom, siguem instruments d’una pau envers
nosaltres, envers els altres i envers el planeta, tal com deia Francesc en el
seu missatge per la Jornada Mundial de la Pau. Pau fonamentada en la justícia i
en la solidaritat.