5 diumenge Quaresma C
lectures
lectures
En un món com el nostre,
en crisi, inestable, tenim la temptació del pessimisme. De pensar que el passat
era millor en tots els sentits: econòmic, social, polític, moral, religiós...
tant a nivell personal, familiar, comunitari, nacional. Fàcilment diem que
abans les coses anaven millor, que no entenem cap a on anem, cap a on va el
món.
Molts jueus quan eren a
l’exili de Babilònia vivien també amb aquests sentiments. Res no seria com
abans. Israel no tenia futur. Només existia en els records del passat.
Enmig d’aquest pessimisme
Isaïes, com d’altres profetes, alça la veu per donar un missatge d’esperança,
de futur, de novetat.
La dona adúltera tampoc
no té futur als ulls dels qui la condueixen a Jesús. I complir la Llei, segons
ells, passa per arrencar d’arrel el futur de la dona.
No és aquesta la manera
de pensar i d’actuar de Jesús cap a ella. Mirant-la descobreix en ella futur,
vida nova. Jesús creu profundament en l’ésser humà, en la seva capacitat de
refer la vida, com el pare de la paràbola que mai no ha perdut l’esperança en
el retorn del seu fill.
La paraula “condemnar” no forma part del vocabulari
de Jesús, sobretot quan s’adreça a una persona amb cara i ulls. Jesús només
condemna tot allò que va contra la dignitat de les persones. Jesús condemna el
mal però no els qui fan el mal. Davant d’una cara, d’uns ulls, la mirada de
Jesús és la mirada de Déu, una mirada tendra i misericordiosa, plena de
compassió, de saber-se posar en la pell de l’altre.
La facilitat que tots tenim de condemnar les
persones, de jutjar-les, és molt gran. Des dels grans d’aquest món, passant
pels grans de l’Església fins a cada un de nosaltres. D’alguna manera,
l’actitud que Europa té cap als refugiats, cap als immigrants, no és una
actitud semblant? Encara que no els llencem pedres, els condemnem a un futur
incert, i en alguns casos a la mort.
L’evangeli és bona
notícia, és novetat. Així ho van percebre els qui van conèixer Jesús. El seu
missatge no era de por, de pessimisme. Jesús ens mira com va mirar la dona de
l’evangeli, Jesús creu en nosaltres, ens fa confiança. No ens condemna quan no
som fidels, quan som tebis en el nostre testimoni. Ens diu el mateix que a la
dona: “Tampoc jo no et condemno”.
Al mateix temps que ens
obre futur, ens convida a aixecar-nos i a anar cap a tots aquells que es creuen
en el nostre camí per obrir-los camins d’esperança i de futur en aquests temps
de crisi i dificultat.
Ens convida a apropar-nos
a tots aquells que fugen de llocs sense futur a causa de la guerra o de la fam.
Ens convida a apropar-nos
a tantes dones, que com la de l’evangeli, avui són condemnades, discriminades,
tractades amb violència.
D’aquí dues setmanes
celebrarem la festa de Pasqua, la festa de la novetat, de la vida, del futur,
de l’esperança. Encara tenim temps per a reconciliar-nos amb nosaltres, amb els
altres i amb Déu.
Celebrem l’eucaristia. Fent memòria del passat, del
gest alliberador de Jesús de partir el pa, signe d’una vida donada i trencada
per a tots, no amb nostàlgia del passat, sinó com anunci d’un futur nou, el món
nou que s’inaugura amb la seva resurrecció.