lectures
La
paraula que escoltem cada diumenge de Rams reuneix dos moments, que van ser
propers en el temps i ben distants en el seu significat: diumenge de Rams i Divendres
Sant: Triomf i fracàs, vida i mort, amor i odi, lloança i rebuig, llum i
foscor. És la història de contrast i contradicció de la humanitat. És la nostra
pròpia història personal que és també contradictòria i amb contrastos.
És
també una advertència: Ni el triomf de diumenge de Rams va ser tan triomf, ni
el fracàs de divendres Sant va ser tan fracàs. La vida, la història, no són en
blanc i negre, sinó en una escala de grisos que ens han de fer matisar cada una
de les situacions que vivim. Ni creure que ho fem tan bé quan ens adulen, ni
que tot va malament quan ens critiquen. Que no tot és un desastre, ni tot una
bassa d’oli.
És
precisament aquest anar sempre a l’extrem, que fa que potser molts dels que van
aclamar Jesús quan entrava a Jerusalem, van cridar “crucifiqueu-lo” uns dies després.
En
la nostra societat actual, tan mediàtica, aquest perill és molt present.
Intentar
no caure en aquest perill ens pot ajudar a viure la nostra vida amb més
serenor. La fe és una mica això. Viure en aquesta tensió entre el que som i el
que creiem que serem. És Jesús mateix, amb la seva vida, amb la seva mort i amb
la seva resurrecció que ens assenyala aquest horitzó.
Contemplant
Jesús a la creu, escoltant les seves paraules, contemplem l’home insultat, denigrat,
torturat, abandonat, però al mateix temps l’home confiant i esperançat “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”
Com
poder transmetre aquest missatge avui, quan hi ha tanta manca d’esperança
deguda a la situació econòmica, deguda a la situació social i de tensió que
vivim. Com fer créixer esperança a qui ha perdut la feina, a qui ha d’anar a
Càritas a buscar menjar, a qui no té el pis que tenia per viure, al refugiat o
a l’immigrant que busca acolliment. Amb paraules boniques? Evidentment, no. La
nostra esperança, la que volem transmetre, és una esperança activa que va
acompanyada de gestos concrets de solidaritat, d’acompanyament, d’acolliment i,
quan cal, també de protesta.
Avui
comencem la Setmana Santa. Intentem aprofitar-la, no només per contemplar Jesús
en la seva Passió, sinó per contemplar la passió del món d’avui, la d’aquí al
costat i la de més lluny: el refugiat, l’immigrant, el malalt, el qui viu
malament la seva soledat, la dona o l’infant maltractats, el drogoaddicte que
no sap com sortir-se’n, els qui estan sense feina, els qui viuen en els països
pobres, en guerra o amb manca de llibertat.
I que aquesta
contemplació no sigui passiva sinó que transformi la nostra vida, posant-nos al
servei dels altres.