dilluns, 15 d’abril del 2019

La meva reialesa no és d’aquí

Divendres Sant 2019
lectures


La passió de Jesús és un acte de contemplació i escolta silenciosa, on segurament les paraules sobren una mica, semblantment al que passa davant qualsevol altra mort. Una contemplació i un silenci que no són indiferència. Ans al contrari són implicació i proximitat davant d’un fet dolorós i que costa de comprendre. Totes les morts fora del moment en què tocaria ens provoquen aquesta reacció. No saber què dir, i en alguns casos revoltar-nos i buscar algun culpable, que a vegades concentrem en Déu mateix.
Quan intentem donar respostes a les preguntes que ens posem, correm el risc de parlar vanament, com els amics de Job. Cal en un primer moment aquest silenci, aquesta contemplació que ens pot conduir no tant a tenir respostes  com a replantejar la nostra vida a la llum de la fragilitat que la mort manifesta. Com hem de viure a partir d’ara, com podem viure amb més sentit.
De quina manera la mort de Jesús, que va succeir fa tant de temps, que hem escoltat tantes vegades, pot afectar la nostra vida, pot commoure’ns encara avui.
Quan en ella hi contemplem, hi resumim, tota la passió del nostre món d’avui. Quan en ella hi veiem totes les morts que no toquen dels nostres dies. Quan hi veiem tots els homes, dones, infants i adults que han mort aquests darrers anys a la mar mediterrània fugint dels inferns dels seus països d’origen. Quan hi veiem els milers d’homes i dones, infants i adults que han mort aquests darrers anys a la guerra de Síria o els que estan morint a la guerra del Iemen. Quan hi veiem els cristians dels antics països veïns a la terra de Jesús que són morts pel fet de ser cristians. I també els musulmans morts mentre resen a la mesquita a Nova Zelanda. Quan hi veiem els morts diaris en els països pobres a causa de la fam o de malalties endèmiques.
Només si contemplem la passió i la mort de Jesús amb aquests ulls actuals, el nostre cor serà capaç de fer-nos moure, serem misericordiosos cada dia amb els qui ens envolten, els que són ben a prop nostre i també participen de la passió del món.
Ser misericordiós és deixar-se commoure i fer créixer   sentiments de compassió i de tendresa, de pau i de perdó, deixant de banda sentiments d’odi, de venjança, de violència, de menyspreu, d’indiferència cap als altres.
Només així serem instruments d’aquell Regne que no és d’aquí, el Regne de justícia i veritat, llibertat i amor, el que Jesús va anunciar i que és Bona Notícia també avui.
Avui farem una llarga pregària pel món sencer. Intentem que no sigui una pregària rutinària, sinó una pregària que ens compromet, que ens fa aixecar i anar cap als altres, perquè és anant cap als altres, que ens creuarem amb el Déu que es deixa trobar en els petits, en els marginats, en els malalts, en aquells que no compten per ningú.
I que l’adoració de la creu no sigui tampoc una rutina, que en ella adorem també la creu del món i tots aquells que avui són crucificats  i que són els preferits de Déu.