lectures
La
passió de Jesús és un acte de contemplació i escolta silenciosa, on segurament
les paraules sobren una mica, semblantment al que passa davant qualsevol altra
mort. Una contemplació i un silenci que no són indiferència. Ans al contrari
són implicació i proximitat davant d’un fet dolorós i que costa de comprendre.
Totes les morts fora del moment en què tocaria ens provoquen aquesta reacció.
No saber què dir, i en alguns casos revoltar-nos i buscar algun culpable, que a
vegades concentrem en Déu mateix.
Quan
intentem donar respostes a les preguntes que ens posem, correm el risc de
parlar vanament, com els amics de Job. Cal en un primer moment aquest silenci,
aquesta contemplació que ens pot conduir no tant a tenir respostes com a replantejar la nostra vida a la llum de
la fragilitat que la mort manifesta. Com hem de viure a partir d’ara, com podem
viure amb més sentit.
De
quina manera la mort de Jesús, que va succeir fa tant de temps, que hem
escoltat tantes vegades, pot afectar la nostra vida, pot commoure’ns encara
avui.
Quan
en ella hi contemplem, hi resumim, tota la passió del nostre món d’avui. Quan
en ella hi veiem totes les morts que no toquen dels nostres dies. Quan hi veiem
tots els homes, dones, infants i adults que han mort aquests darrers anys a la
mar mediterrània fugint dels inferns dels seus països d’origen. Quan hi veiem
els milers d’homes i dones, infants i adults que han mort aquests darrers anys
a la guerra de Síria o els que estan morint a la guerra del Iemen. Quan hi
veiem els cristians dels antics països veïns a la terra de Jesús que són morts
pel fet de ser cristians. I també els musulmans morts mentre resen a la
mesquita a Nova Zelanda. Quan hi veiem els morts diaris en els països pobres a
causa de la fam o de malalties endèmiques.
Només
si contemplem la passió i la mort de Jesús amb aquests ulls actuals, el nostre
cor serà capaç de fer-nos moure, serem misericordiosos cada dia amb els qui ens
envolten, els que són ben a prop nostre i també participen de la passió del
món.
Ser
misericordiós és deixar-se commoure i fer créixer sentiments
de compassió i de tendresa, de pau i de perdó, deixant de banda sentiments
d’odi, de venjança, de violència, de menyspreu, d’indiferència cap als altres.
Només
així serem instruments d’aquell Regne que no és d’aquí, el Regne de justícia i
veritat, llibertat i amor, el que Jesús va anunciar i que és Bona Notícia també
avui.
Avui
farem una llarga pregària pel món sencer. Intentem que no sigui una pregària rutinària,
sinó una pregària que ens compromet, que ens fa aixecar i anar cap als altres,
perquè és anant cap als altres, que ens creuarem amb el Déu que es deixa trobar
en els petits, en els marginats, en els malalts, en aquells que no compten per
ningú.
I
que l’adoració de la creu no sigui tampoc una rutina, que en ella adorem també
la creu del món i tots aquells que avui són crucificats i que són els preferits de Déu.